Urbanitzable

Es tracta d'un patrimoni –natural, històric i cultural, però també sentimental– que ha sobreviscut malgrat que en el pla general vigent (del 1984) Sota Monestir està classificat d'urbanitzable i a pesar dels intents de desenvolupar-ho, que mai s'han concretat. El concepte de partida a l'hora de redactar el pla –han explicat des de l'Ajuntament– és fer compatibles la construcció d'habitatges, la preservació dels horts i els recs, i la connexió viària de Can Puig i Canaleta amb el centre. L'objectiu és haver completat el procés participatiu aquest any i disposar del document definitiu a final d'aquest mandat, junt amb el nou pla general.

Unanimitat

Tot i que amb diferències de matisos, a Banyoles hi ha unanimitat a l'hora de considerar que els horts i els recs s'han de conservar. Això va quedar palès quan el 2009 l'Ajuntament va al·legar al projecte del pla director urbanístic comarcal (PDU) reclamant que s'hi preveiés la protecció de la zona, cosa que no s'incloïa en la primera proposta del pla. Va ser una decisió en sintonia amb les iniciatives de grups polítics i entitats que s'havien produït els anys anteriors, com ara la constitució d'una plataforma per salvaguardar aquell patrimoni.

“Ara que no hi ha pressió creiem que és el moment d'afrontar l'ordenació”, han assenyalat des de l'equip de govern (CiU i el regidor no adscrit Jordi Bosch Barraca) referint-se al fet que, arran de la situació econòmica, el sector immobiliari no té pressa per construir. En aquest context de calma aparent, l'Ajuntament ha encarregat a l'equip de l'arquitecte olotí Esteve Corominas una proposta bàsica, a partir de la qual s'hi puguin afegir les aportacions dels ciutadans. A grans trets, la idea de Corominas és dividir Sota Monestir en tres grans àrees: al nord, s'hi conservarien horts i cases amb horts; a la part central, a l'entorn de la carretera de Vilavenut, s'hi concentrarien habitatges i comerços, vertebrats per un vial que enllaçaria el centre amb els barris de Canaleta i Can Puig; i el sud, a la part més pròxim al polígon de la Farga, es reservaria per a tallers i indústries. D'altra banda, un vial creuaria la zona de nord a sud, mentre que la riera Canaleta –el corrent d'aigua que travessa Sota Monestir també de nord a sud– es convertiria en un corredor biològic en forma de parc urbà.

La proposta s'ha explicat als ciutadans en dues reunions. Com era de preveure, en les trobades s'ha evidenciat que, al marge del desig majoritari de conservar horts i recs, hi ha opinions per a tots els gustos: des dels que pràcticament ho deixarien tal com està ara fins als que hi voldrien més habitatges, passant pels que veuen insuficient la protecció de la riera Canaleta o es mostren preocupats per la possible pèrdua de valor de les seves finques. Algunes de les intervencions van posar sobre la taula una pregunta molt aplaudida pels participants: cal preveure més habitatges en una ciutat que en té centenars de buits? Pel que fa a grups polítics, el plantejament més allunyat de la proposta inicial és el de la CUP. Tal com havien explicat durant la campanya electoral, en un butlletí editat fa poc insisteixen a reclamar que es conservin bona part de les hortes en un parc agrari en què també hi hagi la xarxa de recs. D'altra banda, aquesta i la resta de formacions de l'oposició del consistori (Junts per Banyoles i ICV) s'han queixat que l'ordenació de Sota Monestir no es tracti conjuntament amb l'elaboració del nou pla general. L'equip de govern sosté que si no es fa així és perquè és la peça més complexa del planejament de la ciutat i considera que cal un tractament específic.