urbanisme
Lloret de Mar fixa els criteris urbanístics del seu nucli antic
Les façanes dels carrers secundaris només podran ser de color blanc, mentre que els eixos comercials podran ser grocs o bé ocres
El pla especial regula finestres, balcons i també els àtics
L'Ajuntament de Lloret de Mar va aprovar ahir de manera provisional el pla especial urbanístic del casc antic que fixa els criteris obligatoris de cara a futures obres. De la mateixa manera, aquest pla especial també regula la construcció dels àtics de la zona. “És una primera eina que tindrem a les mans per poder treballar; ha de contribuir a la millora d'aquest barri”, va assegurar l'alcalde, Romà Codina. L'elaboració del pla va començar mesos enrere amb un inventari de totes i cadascun dels edificis del casc antic amb una fitxa detallada amb la situació de cada edifici. “Hem analitzat el que hi ha i a partir d'aquí determinarem què es pot permetre i com s'hauria de fer”, va explicar Jordi Martínez, regidor de Territori i Sostenibilitat, amb l'objectiu, va afegir-hi, d'“intentar regular el casc antic perquè torni a ser el que era o el que volem que sigui”.
Un dels elements que es regulen és el color de les façanes. Es distingeix entre carrers comercials i els que no ho són. Aquests darrers només podran pintar les façanes de color blanc, perquè “són carrers estrets i els que els falta més llum”, va apuntar Martínez. En canvi, les dels carrers comercials, “com que no els falta tanta lluminositat”, podran ser també de color groc o ocre.
També es regulen les finestres i els balcons, que no podran ser horitzontals, sinó que totes les obertures dels edificis hauran de ser verticals. Queda totalment prohibit l'acer inoxidable, el vidre que no sigui totalment transparent i l'alumini de colors –excepte el mate–. Les baranes hauran de ser de ferro. Pel que fa als rètols de les botigues, es prohibirà que sobresurtin de la façana.
Àtics al casc antic
Pel que fa als àtics, s'ha determinat en quines condicions es poden construir –l'alçada màxima era de planta baixa més dos pisos– sempre que no s'hagi esgotat l'edificabilitat. En el pla es detalla quins edificis poden fer àtics fins arran de carrer i quins altres han d'estar tres metres enrere. S'ha determinat en funció de com afectaria en l'entrada de la llum al carrer. “El que fa el pla és donar solució a una problemàtica del casc antic”, va afegir-hi Martínez.
El pla especial fa referència a les llicències d'obres majors que es demanin a partir d'ara i, per tant, no afecta la situació actual dels edificis. El document quedarà aprovat de manera definitiva un cop rebi el vistiplau de la comissió d'Urbanisme.
El pla especial urbanístic del casc antic es va aprovar amb els vots dels regidors de l'equip de govern (CiU-ERC) i també del PSC i ICV-EUiA –després de l'aprovació d'unes esmenes d'aquests dos partits– i l'abstenció del Millor –també havia presentat esmenes–, el PP i el regidor no adscrit.
Deute de la Generalitat
L'alcalde va avançar en el ple d'ahir que la Generalitat deu a l'Ajuntament de Lloret 2'4 milions d'euros. La major part (1'5 milions) és de despesa corrent, mentre que 900.000 euros són d'inversions. L'alcalde ho va anunciar en el debat d'una moció que es va aprovar per unanimitat, que exigeix els pagaments dels deutes. A partir de la sessió d'ahir, i malgrat les queixes del Millor, els plens se celebraran a les sis de la tarda.
LA FRASE
Victòria Freijedo, nova regidora
En el ple d'ahir va prendre possessió del càrrec de regidora del grup Millor Victòria Freijedo, la qual anava de número 10 en la llista electoral, i que substitueix Elena Aleinik. La nova regidora ja va intervenir en la sessió d'ahir per defensar la supressió del registre municipal de parelles de fet. Va argumentar el vot afirmatiu “per tal d'evitar una situació que pot resultar irregular”, va dir en les primeres paraules com a regidora. La moció va quedar aprovada amb el vot de tots els regidors, excepte el d'ICV-EUiA. L'estrena com a regidora va ser en un ple en què el líder de la seva formació, Marc Fuertes, va protagonitzar un dur enfrontament amb les forces del govern i altres de l'oposició –PSC i ICV-EUiA– per unes greus acusacions d'“irregularitats” i mala gestió que no va arribar a concretar.