Barreres al port

El projecte de la marina de luxe del Port Vell significa “agafar el cor portuari de Barcelona i arrencar-lo definitivament de la ciutat”. Així de clar va ser Javier Moreno, pilot de la marina mercant i doctor en ciència i enginyeria nàutica, en referir-se ahir a l'impacte de la reforma per convertir els molls d'Espanya i de la Barceloneta en una base de iots de luxe. Moreno, amb altres personalitats i veïns de la Barceloneta i d'altres barris de Ciutat Vella, forma part de la plataforma Defensem el Port Vell, que plantarà cara a aquesta obra mastodòntica.

Un dels punts més espinosos és el caràcter exclusiu de la reforma: no només perquè serà per a iots de luxe i expulsarà petites embarcacions i també el reducte de pescadors, sinó perquè materialment no s'hi podrà accedir: al voltant de la zona (des del Museu d'Història, a banda dreta i a banda esquerra) s'instal·laran unes pantalles d'1,80 metres que barraran l'accés dels ciutadans.

Moreno va fer una precisió important sobre la direcció de la reforma plantejada per Salamanca Group, l'inversor que va adquirir la concessió de la marina: “Ara ja hi ha megaiots que hi atraquen, separats amb tanques ridícules; el que ara es vol fer és crear un resort, és a dir, un espai tancat per a ús exclusiu per als usuaris dels megaiots”. Això genera “diversos aspectes intolerables”, com ara la construcció d'un “club salon” de diverses plantes i 2.400 metres quadrats, un restaurant propi i un tancament de la zona, va afirmar.

On rau el negoci de tot plegat? La hipòtesi de la plataforma contestatària és aquesta: volen “utilitzar el Port Vell com una base de lloguer de iots” (el lloguer d'un iot de 50 metres pot oscil·lar entre 300.000 i 400.000 euros a la setmana). Es tracta, segons Moreno, d'un negoci “fora de control” i “fora d'impostos” perquè aquests grans vaixells solen estar inscrits a paradisos fiscals. En tot cas, el que sí que haurien de pagar serien els impostos d'atracar en un port de l'Estat, una quantitat ínfima, diuen, al costat de les altres.

Amb tot això, la plataforma no es creu gens ni mica les grans xifres amb què l'Autoritat Portuària ven aquest gran projecte: que si crearà 380 llocs de treball (entre directes i indirectes), que si tindrà un impacte de 546,3 milions...“No surten els números, cada megaiot porta la pròpia tripulació”, apunta Moreno. De la dàrsena de reparació només compta que s'esgarrapin alguns llocs de treball, perquè tampoc no disposa del personal qualificat.

Mentrestant, l'Autoritat Portuària avança en els tràmits de regulació dels molls per propiciar el projecte, que traurà per segona vegada a exposició pública pròximament, amb retocs. La plataforma ciutadana s'ensuma que seran lleugers, com ara eliminar un dels edificis previstos (el restaurant) o reduir l'alçària de les pantalles. Segons els agents implicats en la reforma, què ha canviat del projecte original? Impossible d'esbrinar-ho: ni l'Autoritat Portuària, ni l'Ajuntament, ni el servei de comunicació de l'empresa promotora han volgut o pogut explicar a aquest diari quins eren. Cadascun ha dit que pertocava a l'altre de fer-ho. Fa uns dies l'Autoritat Portuària va emetre una críptica nota de premsa en què no concretava tampoc els canvis. Sembla que les barreres de la reforma del Port Vell, un projecte opac des de l'inici, no són només físiques.