L'Estat reclama 775.000 euros a Girona d'una obra de fa 15 anys
El consistori ha rebut ara la petició per la reforma del nus de la Devesa, que es va acabar l'any 1997
Un acord entre l'Ajuntament i el ministeri preveia que la ciutat assumís el cost per sobre dels 7,2 milions d'euros
“Ho examinarem amb lupa i farem les accions per evitar pagar-ho”
L'Estat reclama ara un import superior als 775.000 euros a l'Ajuntament de Girona per l'obra de remodelació i reforma dels accessos a la Devesa que es va enllestir ara fa 15 anys. L'equip de govern de Girona va rebre el 22 de juny d'aquest any l'informe de liquidació de les obres que es van executar entre el 1995 i el 1997 i que va permetre modificar tota l'entrada nord des del pont de la Barca i de França fins al sector del pont d'en Vidal a la Devesa, unes obres que van costar 7,9 milions d'euros (1.329 milions de pessetes).
La sorpresa per a l'equip de govern ha estat comprovar que al consistori li pertoca assumir més de 775.000 euros en virtut d'un conveni que l'Ajuntament havia subscrit l'any 1994 amb l'antic Ministeri d'Obres Públiques. En el conveni Girona es comprometia assumir qualsevol import que excedís dels 1.200 milions de pessetes (uns 7,2 milions d'euros). El conveni el van rubricar el juny del 1994 l'aleshores ministre espanyol Josep Borrell i l'alcalde de Girona, Joaquim Nadal per permetre integrar a la trama urbana del que havia estat l'N-II un cop ja funcionava la variant.
L'Estat ja especifica en la liquidació que ara demana al consistori que faci l'ingrés directament a l'empresa Copcisa o bé que se'ls reduirà les transferències. A l'abril del 1997, el consistori ja va ordenar el pagament de 600.000 euros per les obres fetes.
Revés per al govern
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, admetia ahir aquesta petició estatal i garantia que es tractava “d'una sorpresa desagradable haver d'assumir pagaments d'aquestes magnituds”. Puigdemont va subratllar que els tècnics “ho examinen amb lupa per defensar-nos i emprendre la negociació o accions legals per evitar pagar-ho”. Entén que es tracta “d'un fet molt injust perquè són obres molt antigues que haurien d'haver prescrit”. Puigdemont qualifica de “poc prudent” que el consistori assumís un conveni “sense que tingués potestat de control de la despesa en l'obra” i el qualifica d'un “mal conveni”, ja que considera que l'Estat devia tenir “interès relatiu perquè es complís allò que s'havia fixat”. El nou revés a les arques municipals fa que el govern hagi decidit “plantar cara” a la petició”.
La carretera de Barcelona, permuta per a la Devesa
L'entrada en funcionament de la variant de l'N-II per la vall de Sant Daniel va fer que Girona assumís les competències del carrer de Barcelona, un cop va obtenir el compromís de l'Estat per remodelar tot el sector del nus de la Devesa. Anys més tard s'ha sabut que l'asfalt de la carretera de Barcelona es va fer en el seu moment utilitzant fibrociment, un material altament tòxic, que encarirà molt l'obra quan Girona pretengui reformar-lo per convertir-lo en un carrer més urbà. L'anterior tripartit va optar per reasfaltar-lo sense tocar el fibrociment i deixant-ho per a més endavant. Ara el nou govern en plena crisi tampoc sembla fàcil que es plantegi en aquest mandat fer cap reforma, però el quid de la qüestió serà quina administració assumirà l'alt cost de la reforma pel procediment especial que caldrà.
Retards per l'encariment
Dani VilàL'hemeroteca recull que l'obra es va endarrerir perquè l'empresa Copcisa i el Ministeri no s'avenien a l'encariment dels treballs que es duien a terme. En la portada del dia de Nadal de l'any 1993 d'El Punt ja s'anunciava un cost de 1.400 milions de pessetes (8,4 milions d'euros). El 22 de desembre del 1994 s'arribava a parlar d'un cost de 1.747 milions de pessetes (10,5 milions d'euros). Finalment, però, l'adjudicació oficial va fixar el pressupost en 1.329 milions de pessetes (7,98 milions d'euros). L'escreix dels 7,2 milions són els que ara li reclama l'Estat a Girona.
Tornar uns 9 milions d'euros en poc temps
Els sobresalts econòmics sovintegen a Girona. El retorn de les bestretes de l'Estat dels anys 2008 i 2009 han suposat que l'Ajuntament de Girona hagi de retornar 1,9 milions i 6 milions per l'error en els càlculs realitzats. Si finalment, ara la capital gironina ha d'assumir aquests 775.000 euros que li reclama Foment en virtut del conveni subscrit que preveia que la ciutat assumiria el cost que superés els 1.200 milions de pessetes (7,2 milions). L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, considera que amb aquesta nova sorpresa “plou sobre mullat” pels continus desajustos que està suposant pel pressupost municipal les sorpreses provinents de les transferències de l'Estat. Per això, el govern municipal anuncia que plantarà cara per evitar assumir el pagament.