“De pisos, res. Voldríem una casa com la nostra”

Santiago Amador, ahir a la part alta del barri de les Pedreres de Girona. MANEL LLADÓ.

Santiago Amador surt de casa seva i explica, a peu dret, que ell i la seva família viuen des de fa temps a les Pedreres, a prop del pirulí. A casa d'Amador ens hi mena el seu nebot Juan, que fa quatre dècades que viu al barri. A cap dels dos els agrada la idea d'anar a la Font de la Pólvora. Santiago Amador repassa la seva biografia i dóna el seu punt de vista sobre els plans de l'Ajuntament. Assegut en un banc, accepta de bon grat que el fotografiïn.

Quan fa que viuen aquí?

Jo ja fa més de cinquanta anys. Hem estat sempre els mateixos. Els nostres fills s'han criat aquí. I cap allà [assenyala cap al darrere] hi viuen el meu oncle i el meu nebot. Tots som una família. Ja fa temps que ens volien fer anar a Torre Gironella, però allà van recollir firmes perquè no hi anéssim i ens vam quedar.

L'Ajuntament diu que els reubicaran a prop?

A prop? On? Aquí estem molt disgregats, una casa aquí, una casa allà... Voldríem que s'arreglessin les coses i es pogués fer un barri aquí. Ja els ho he dit, als regidors, advocats i treballadors de l'antic Ajuntament que eren amics meus.

Vostès se senten a gust aquí, a les Pedreres?

De la muntanya no ens en volem anar. Si l'alcalde vol, que vingui a parlar amb nosaltres, i li ho direm. Nosaltres paguem la llum, l'aigua la hi hem fet arribar nosaltres i tot ho hem arreglat nosaltres. Aquí hi puja el camió de les escombraries, però la neteja del carrer ens la fem nosaltres, amb escombres.

Voldrien anar a uns pisos?

De pisos, res. Nosaltres voldríem tenir una caseta baixa, com la que tenim.