urbanisme
Girona opta per tirar a terra les naus de l'entrada sud
L'empresa propietària no pot assumir el cost de l'enderroc i l'Ajuntament ho assumirà d'entrada per posar fi a la mala imatge i la perillositat que comporten
Ahir es van protegir amb tanques
L'Ajuntament de Girona ha decidit assumir l'enderroc de les naus més malmeses de l'entrada sud de la carretera Barcelona per posar fi a la mala imatge i la perillositat que comporten, i passar la factura després a l'empresa propietària. Així ho va confirmar ahir el regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, després que dimecres caiguessin elements de la façana de l'antiga fàbrica Simón, buida des de fa més de dos anys.
Ribas explica que s'ha pres la decisió un cop han pogut “parlar amb l'empresa propietària”, que els ha manifestat que “no pot assumir el cost de l'enderroc” que els demanaven en els requeriments que els havien fet perquè assegura que no tenen diners per poder-ho fer.
En aquest sentit, el màxim responsable municipal en matèria urbanística considera que “és una situació límit” i no poden permetre deixar una zona de risc així i amb la “mala imatge que suposa per a tots els que entren a la ciutat pel sud”. Ahir el consistori va impedir l'accés a les diverses naus que els vàndals van destrossar fa unes setmanes, i durant el matí hi havia diversos agents de la Policia Municipal que controlaven la zona.
Ribas va avançar que ja s'havia demanat a tres empreses diferents que fessin una valoració de quant costaria l'enderroc de les treus naus que han estat objecte d'actes vandàlics. El govern no amaga, però, la preocupació per “valorar com es paga” i de quines partides treuen els diners “perquè després l'empresa pagui la factura”. No en va, el consistori veu amb molta preocupació la delicada situació econòmica de Desarrollos Inmobiliarios Fluvià, “perquè si acaba entrant en un concurs de creditors ens trobarem en una situació límit”. Per això, Ribas adverteix també que al darrere de l'actuació empresarial “hi ha deixadesa, mala fe i temeritat dels bancs, perquè si no cobren i no emprenen cap acció ens deixen en una situació precària a nosaltres”.
Dubtes sobre el projecte
El regidor d'Urbanisme admet que aquest revés al projecte posa en seriosos dubtes el pla urbanístic que preveia reconvertir les naus industrials de tot el sector de la carretera Barcelona en una zona residencial, que ara queda en suspens. Ahir els municipals van identificar diverses persones que es van trobar dins d'una de les naus i amb radial, després de les destrosses de fa uns dies per part d'uns vàndals.
LA FRASE
LA DATA
Es van presentar 24 firmes per dissenyar la zona
El concurs per al disseny de la reurbanització del carrer de Barcelona va rebre propostes de 24 empreses diferents. El consistori va proclamar guanyador el Taller d'Arquitectura i Territori.
El PMU 13 de la carretera Barcelona preveu 1.035 pisos
El pla de millora urbanística (PMU) recull en la seva memòria que tota la reconversió permetria fer més d'un miler d'habitatges. Es tracta d'un espai de més de 55.000 metres quadrats, on també està planificat un edifici singular amb unes 140 habitacions. Els blocs més alts serien de dotze pisos d'alçada, així com blocs de cinc i sis pisos que farien una façana residencial amb el mateix carrer Barcelona. Al darrere hi hauria un gran espai verd i de lleure.
Les naus van quedar buides d'empreses a finals de l'any 2009
L'empresa promotora Desarrollos Inmobiliarios Fluvià va anar adquirint naus industrials que a finals de l'any 2009 ja van quedar buides, ja que l'acord era que les activitats que s'hi feien s'haguessin traslladat abans del 31 de desembre del 2009. Des d'aquell moment, tot i haver demanat la llicència d'enderroc mai s'ha fet cap pas. L'empresa és propietària ara mateix de setze finques, però hi ha encara quatre particulars i altres propietaris.