Canvi d'imatge de Llagostera a l'entorn de Can Caciques
La construcció del futur centre d'interpretació del municipi ha comportat una modificació de la fisonomia dels carrers al nucli antic
El govern hi veu una eina de promoció turística
El nucli antic de Llagostera ha estat sotmès a diverses reformes en els últims anys que n'han canviat significativament la imatge. Bona part d'aquestes modificacions, sobretot les dutes a terme els darrers temps, han girat a l'entorn de la construcció d'un nou equipament: el centre d'interpretació de Llagostera, que ocupa la casa coneguda com a Can Caciques i altres espais de nova construcció.
Actualment, l'obra afronta el darrer tram, i s'espera que es pugui inaugurar aviat. Un dels canvis més significatius, visible des de l'exterior, és al carrer Olivareta. El novembre del 2012, l'Ajuntament va comprar un terreny que era propietat de l'Estat arran d'una herència sense hereus del 1935. Per 49.056 euros, el consistori va comprar l'espai, d'uns 84 m², per fer-hi l'accés, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, al centre d'interpretació. Abans de la reurbanització s'usava d'aparcament, però l'estat, tant del sòl com de les parets, era molt precari.
Promoció econòmica
L'embelliment de tot l'entorn del barri antic, tant pel que fa a les obres derivades de la construcció del centre d'interpretació com a les altres actuacions desenvolupades en edificis i carrers, busca efectes més enllà dels estrictament urbanístics. El regidor de promoció local, Ramon Soler (CiU), veu en la transformació del sector una eina per crear activitat econòmica: “Es tracta de revalorar els actius que Llagostera ja té i que no estaven prou aprofitats”, explica. L'Ajuntament assegura que ja han detectat l'interès de particulars i empresaris per establir algun tipus de negoci al nucli antic, relacionat amb l'hostaleria, un tipus d'activitat que fins ara era gairebé inexistent. L'oferta turística es vol centrar en quatre pilars bàsics: la gastronomia, l'entorn natural, el patrimoni arquitectònic i les fires i festes que tenen lloc al municipi al llarg de l'any. L'objectiu és aprofitar la situació geogràfica com a “porta d'entrada a la Costa Brava”, i com a complement a l'oferta turística dels municipis veïns i de la comarca del Gironès.
La museïtzació
Els esforços del govern local pel que fa a Can Caciques es concentren actualment a preparar-ne el contingut museístic. En aquest sentit, des de fa temps s'està treballant en la restauració d'eines i en la gravació d'audiovisuals que ajudin a explicar quines han estat al llarg dels segles les principals activitats econòmiques dels llagosterencs. La intenció és anar canviant les exposicions no permanents amb nou material cada pocs mesos, per enriquir el contingut arquitectònic que forma el centre d'interpretació, com ara la torre de planta quadrada i l'antic fossar.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
La reforma de la muralla
A finals del 2010, Llagostera va acabar la reforma de la muralla en un tram del carrer del Fred, que va comportar l'enderrocament d'unes finques que hi estaven enganxades i la rehabilitació del monument. Va ser, de fet, la segona fase d'una renovació del nucli antic que incloïa fer subterrani el cablejat elèctric i els serveis, l'adequació del carrer del Fred, la construcció de les escales de la Pujada de la Costa i la reurbanització dels carrers Olivareta i Processó. A principis del 2013, es va fer una actuació d'urgència a la muralla, pel costat de la plaça del Castell, per reduir la pressió que el terra exercia sobre el monument.
Projectes a desenvolupar aquest any
Les actuacions al nucli antic no acabaran un cop Can Caciques estigui fet i inaugurat. Els pròxims passos previstos per a principis d'aquest any són la rehabilitació de la Casa de les Vídues –on es farà un accés posterior en forma d'ascensor per no hipotecar espais interiors de la casa– i l'arranjament d'una zona verda al carrer del Fred. La intenció del consistori és tirar endavant també la recuperació d'un nou tram de muralla. En aquest cas, al carrer Processó. Es plantegen també altres opcions –en les quals s'està treballant– que s'afegeixin al centre d'interpretació com a reclams per atraure visitants al municipi.
S'han esponjat i adaptat espais i s'han rehabilitat 80 façanes del municipi
S'ha fet una nova plaça on hi havia el magatzem de la brigada
El consistori va obtenir un milió d'euros de l'Estat per arreglar l'exterior dels habitatges
J. Nadal
La construcció del centre d'interpretació va comportar l'enderrocament d'un garatge al carrer Processó que feia servir la brigada municipal com a magatzem. A l'espai que ocupava, s'hi ha fet una plaça, fet que ha comportat un esponjament dels espais per a ús públic, aporta una nova visió sobre la muralla de Llagostera i obre les vistes del carrer cap a la plana. Una escala uneix la plaça amb el pati de Can Caciques. L'actuació es va fer al voltant del segon trimestre de l'any passat.
Rehabilitació de façanes
Una de les inversions més grans que s'han fet els darrers anys a Llagostera ha estat de prop d'un milió i mig d'euros. Va ser per a la rehabilitació de 80 façanes d'habitatges dins de l'àmbit d'actuació del pla de barris. L'Estat va aportar un milió d'euros i la resta va anar a càrrec dels veïns que van mostrar interès a rebre ajudes d'entre un 70% i un 95% del cost dels projectes de rehabilitació de les seves propietats. El màxim de subvenció concedida era de 22.000 euros. De les 80 façanes, 21 corresponien a edificis catalogats. L'operació va crear també un efecte crida, ja que moltes persones que en un principi no havien sol·licitat les ajudes per rehabilitar les seves façanes van acabar fent l'obra i pagant-la ells mateixos, ja que les parets rehabilitades realçaven la sensació de degradació de les que no ho estaven. Del milió d'euros de l'Estat, van destinar-se 281.000 euros a una actuació especial: la reforma de les façanes del conjunt residencial conegut com “les cases barates”. Aquesta reforma es va finançar al 100% per dignificar l'àmbit i reduir l'impacte visual que causaven els pisos en la fisonomia del poble. L'actuació es va desenvolupar entre l'any 2011 i el primer trimestre del 2012, i va donar feina a 54 empreses del sector de la construcció entre paletes, fusters, pintors, serrallers i tècnics.