Patrimoni
Proposta per recuperar un dels primers serveis turístics de Sant Feliu de Guíxols
Retorn als vells banys
Els concessionaris negocien amb Patrimoni la restauració de l'edifici amb un aspecte semblant al que tenia a la dècada de 1920
El govern guixolenc el va preservar de l'enderroc com a bé d'interès patrimonial i el projecte dels propietaris preveu recuperar-hi activitats de bany i lleure, vinculades a un restaurant per a banquets i convencions
L'edifici de Sant Feliu és exponent d'un model de lleure que encara perviu a les costes italianes
El conjunt arquitectònic dels antics banys de Can Rius fa un parell d'anys que es va preservar com a bé cultural d'interès local, a iniciativa del govern de Sant Feliu de Guíxols. Va ser un cop de timó després que durant el mandat municipal 2003-2007 s'arribés a un consens entre Costes de l'Estat i l'executiu local per enderrocar-lo, una solució per guanyar alguns metres de platja i evitar que la discoteca Palm Beach, tancada el 2007 i discutida pels veïns, reobrís.
Però el govern posterior va canviar de parer i va iniciar els tràmits per catalogar un dels primers assentaments turístics de la població i la resta de la Costa Brava. Hereu d'unes casetes de bany promogudes per Antoni Romaguera el 1875, els drets d'explotació van passar més tard a Baldomer Ribot –artífex del Balneario Guixolense o, popularment, “els banys d'en Baldomero”– i el 1919 se'n va fer càrrec el ric barceloní Pere Rius i Calvet. El 1922 es va inaugurar l'edifici actual, obra de l'arquitecte Joan Bordàs amb algunes idees incorporades que el seu col·lega General Guitart havia plantejat a final del segle XIX. El conjunt original, però, ha anat experimentant reformes al llarg del temps. I les condicions de Patrimoni de la Generalitat per donar llum verd a la seva conservació i adaptar-lo a noves activitats és que la fesomia exterior recuperi l'estètica dels anys vint del segle passat.
Proposta en estudi
L'actual concessionari de l'edifici és Eldorado Grup. El seu gerent, Marc Cruañas, explica que fins ara han avançat a poc a poc en la proposta, en espera que s'aclarís el reglament de la nova llei estatal de Costes, que preveu que les concessions es puguin renovar “fins a 75 anys”. Cruañas argumenta que la rehabilitació serà costosa i abans d'emprendre les obres volen garanties que podran explotar l'edifici durant prou temps per amortitzar la inversió.
L'avantprojecte per recuperar l'establiment ha anat a càrrec de l'arquitecte barceloní Albert Pla, bon coneixedor de Sant Feliu i responsable, per exemple, de les darreres reformes al monestir i les torres del Fum i del Corn. Pla va començar a fer esbossos l'estiu del 2010, sobre la base d'alguns dels plànols originals de Bordàs, però apunta que “cal reinventar alguns aspectes”, perquè algunes parts de l'edifici dels antics banys, com ara la planta superior, “eren en essència una guingueta de fusta”.
Als tècnics de Costes de l'Estat, la proposta de rehabilitació els va acabar semblant bé. Però en les darreres negociacions amb Patrimoni, els responsables han suggerit que, al pis superior, s'hi recreï una mena de balconada a la banda de mar per evocar la terrassa. Pel que fa a la rotonda, es recuperaria el teulat original, que va desaparèixer en una de les reformes, i s'enderrocaran els murs i elements afegits a posteriori.
Des del govern local, l'alcalde i el regidor d'Urbanisme coincideixen que l'edifici és un element patrimonial singular. I l'arquitecte el defensa com una peça per “tancar el perímetre de la badia de Sant Feliu”. Pla esmenta nombrosos exemples d'establiments de banys escampats arreu d'Europa, com ara els Mondelo, de Palerm (1913); els Pancaldi Acquaviva, a Liorna; el Pirgo, de Civitavecchia; els de Brighton, a Anglaterra, i d'altres de desapareguts a la Barceloneta i el front marítim de la Ciutat Comtal.
Convencions i lleure arran de mar
Inicialment, els promotors plantejaven introduir alguns serveis de talassoteràpia, però els 1.000 metres quadrats de l'edifici no són suficients. Tot i així, Cruañas avança que arran de mar mantindrien alguns serveis de bany, amb gandules, lloguer de caiacs o patins i dutxes i vestidors per als usuaris. En aquesta planta inferior s'oferiria un servei bar amb terrassa. I a la superior, si es resol l'encaix de la balconada, hi volen ubicar un gran restaurant habilitat per a banquets, convencions o exposicions.
El projecte encara no té data ni inversió pressupostada, però Cruañas calcula que, pel cap baix, requerirà un any d'obres per fer-hi les modificacions i consolidar els murs existents.