Un calaix de sastre
L'armadura de formigó que recobrirà les vies fèrries a Sants, a Barcelona, amorosirà el seu aspecte convertint-se en una rambla multifuncional
Tindrà des de plaques fotovoltaiques fins a guinguetes, jocs infantils i espais per a la lectura
El projecte s'ha pactat amb els veïns per tancar ferides recents
A la documentació institucional, hi apareix citat com “la llosa”. Popularment, però, se'l coneix com “el calaix”, una vetusta carcassa de formigó d'uns 800 metres de llargada que cobreix les vies del ferrocarril per amortir-ne el soroll en el seu traçat d'entrada a Barcelona a través del barri de Sants. La rigidesa visual d'aquesta estructura, amb murs que en alguns trams s'enfilen fins a prop de deu metres, fa que s'hagi convertit en una cicatriu urbana que fragmenta el tram per on discorre. I ara que la construcció del seu esquelet ja és un fet, l'Ajuntament de Barcelona es prepara per confeccionar-li un revestiment que suavitzi la traça del calaix sobre el territori. Un embolcall que s'ha materialitzat en un projecte tècnic que ja ha estat aprovat per la comissió de govern del consistori, i que preveu que la superfície d'aquesta llosa es transformi en una rambla elevada on es combinin una heterogènia barreja d'activitats ciutadanes.
La voluntat d'assentar-lo com un espai de passeig farà que s'hi planti una generosa quantitat de verd, des d'arbrat fins a plantes enfiladisses. També hi haurà lavabos, fonts, mobiliari urbà, guinguetes i una àrea de jocs infantils. El projecte, però, també pretén que la llosa sigui un racó on es puguin desenvolupar alhora activitats de format més aviat reduït. Així, i a tall d'exemple, disposarà de zones per a la pràctica esportiva per a la gent gran, o una altra per muntar-hi una biblioteca. La proposta que havien formulat alguns col·lectius de Sants per instal·lar-hi un parc de patinatge ha quedat descartada, amb el compromís polític, però, que se li buscarà un encaix en algun altre punt del districte de Sants. La rambla també tindrà elements arquitectònics singulars, d'autor, com ara 539 panells fotovoltaics ubicats en pèrgoles que serviran per abastir de subministrament l'enllumenat públic de la zona. La possibilitat d'encaix de l'edifici de Can Vies en aquest entorn és una factor irresolt encara. Als plànols i simulacions que ha distribuït l'Ajuntament de Barcelona, però, aquest espai autogestionat ja no hi apareix. En lloc seu, hi ha un arbre.
Escales i talussos
Per intentar trencar –per ser exactes, però, hauríem de dir més aviat mitigar– l'efecte barrera que provoca la cobertura, s'hi construirà un conjunt de rampes, talussos vegetals, escales i accessos mecanitzats per facilitar la connectivitat a banda i banda entre veïns. També per amorosir-ne la figura, a una part de la façana, s'hi muntarà una gran vidriera. El resultat serà una magna obra d'enginyeria, amb un pressupost de 22.958.448 euros que indica que es tracta d'una
de les inversions capitals en matèria urbanística d'aquest mandat a Barcelona. S'espera que les obres comencin al mes de setembre, just quan s'acabi la reforma en curs d'un dels carrers adjacents del calaix, Antoni de Capmany, i que històricament ha patit més de prop la ferida provocada pel ferrocarril. Un projecte que contempla que l'estructura de la via passi a ser de plataforma única, o la instal·lació d'escales mecàniques per poder travessar la llosa.
El procés per perfilar com serà aquesta nova rambla s'ha fet amb la participació de part del teixit associatiu de Sants, sota la tutela del col·lectiu Raons Públiques i del despatx d'arquitectes La Col, tots dos amb una sòlida trajectòria de mediació en conflictes urbanístics. Un gest amb què el govern municipal de CiU va voler asserenar les aigües després que el 2012 plantegés un canvi del projecte pactat anteriorment amb les entitats del barri, circumstància que va provocar un malestar monumental als veïns. “Al final s'ha acabat recollint el que es va acordar i ara el que volem és que tot això s'acabi, perquè hem perdut un any”, comenta Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants. Ell mateix, però, recalca que tot i el volum de l'obra no n'esperen uns resultats gaire sumptuosos: “En vista d'un bunyol urbanístic com aquest –en referència al calaix–, poc més es podia fer.”