Revista a la Part Alta

Entre les pedres de la Part Alta de Tarragona, el nucli antic de la ciutat, s'amaga molt més que els vestigis de la història romana i medieval. Darrere de les portes de molts dels edificis, el que realment es troben són problemes estructurals i, en general, un parc immobiliari que preocupa a l'Ajuntament de Tarragona, també per la incapacitat que té, de moment, de conèixer al cent per cent el seu estat.

Des de fa més d'un any, el Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona (SMHAUSA) està treballant en l'elaboració d'un nou cens d'habitatges del barri en què vol anar més enllà de les dades que es tenen actualment. Els treballs, que podrien culminar durant aquesta tardor, coincideixen en el temps amb la notícia d'un nou esfondrament al barri, el 6 de setembre passat, i que tot i que no va provocar víctimes, ha tornat a subratllar la preocupació pel parc immobiliari del barri. “Hi ha moltes finques on això pot passar en qualsevol moment, que són perills latents”, comenta Jordi Ferré, el president de l'associació de veïns de la Catedral. Una altra de les entitats, l'associació de la Part Alta, va advertir el 2009 que hi ha més de 80 edificis en mal estat al barri. El regidor i president de SMHAUSA, Xavier Tarrés, reconeix que el govern municipal rep aquest tipus d'advertiments, i que en part han motivat el nou cens.

En aquesta iniciativa, la principal novetat és que els tècnics del servei municipal estan creuant la informació que tenen amb la que proporcionen altres administracions, com la Generalitat a través de la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE), o les àrees d'Urbanisme i Llicències de l'Ajuntament pel que fa a l'antiguitat del parc immobiliari i els requeriments.

Fins ara, l'Ajuntament de Tarragona havia realitzat dos-cents d'aquest tipus, però tots ells limitats a la inspecció visual que els tècnics poden fer des del carrer de les façanes dels edificis. La possibilitat d'entrar a dins de l'edifici, on una bona façana pot amagar problemes estructurals, de moment tan sols estan en mans d'aquells que tenen una ordre judicial.

El primer dels censos es va fer el 2008 per acompanyar el pla integral de la Part Alta (PIPA), que va obtenir la subvenció del pla de barris, però que la crisi econòmica ha anat dilatant per falta de finançament econòmic per part de la Generalitat. En aquell informe, fet com a pas previ per valorar les subvencions a la rehabilitació, es va detectar que un 10,8% de les façanes eren molt deficients.

El segon cens, elaborat a partir d'un pla d'ocupació, es va fer tres anys després, malgrat que l'Ajuntament no facilita encara ara les dades concretes dels seus resultats. “Es va marcar en colors, i de molt deficients tan sols hi havia algunes finques”, detalla Tarrés.

Més enllà de la falta d'informació real, però, l'aplicació dels censos ha evidenciat un altre maldecap: la incapacitat de fer reaccionar els propietaris davant de les deficiències que sí s'han pogut detectar. La casa que va esfondrar-se parcialment al setembre (i que l'Ajuntament va acabar de desmuntar per seguretat) havia rebut diversos requeriments pel seu mal estat. La que va caure fa dos anys al carrer Cavallers també era una de les marcades com a d'alt risc al cens del consistori. El govern local va anunciar aquest estiu que serà intransigent amb les multes als propietaris, però la legislació actual manté les mans lligades al consistori, que està pendent també de crear una comissió amb la Generalitat per plantejar conjuntament la situació del barri.