Barcelona mira al Bronx

La fama de territori abrupte i violent ja no li treu ningú. Al mateix temps, però, el Bronx és un laboratori on s'estan desenvolupant alguns dels nous programes de regeneració urbana que s'observen amb més atenció a escala internacional. Com el projecte Vía verde, que pretén assentar una nova àrea residencial al sud d'aquest districte de Nova York, a partir d'una promoció de 222 habitatges assequibles amb unes característiques molt específiques i distintives: una arquitectura de qualitat, l'ús de criteris de suficiència energètica i uns inquilins amb diferents nivells de renda per evitar que esdevingui un suburbi o ghetto. Barcelona és una de les urbs que es mira l'actuació al Bronx com un referent per aquesta suma d'elements definidors que té associada. És més: l'alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, ha aprofitat la seva última estada als Estats Units per signar un conveni amb el seu homòleg Bill de Blasio per fer un pla conjunt d'habitatge protegit.

El primer capítol d'aquesta col·laboració serà una promoció de pisos socials mixtos que es farà de manera simultània a ambdues ciutats. Això vol dir un mateix jurat, unes bases úniques i fer les obres alhora. En el cas de Barcelona, seran 30 habitatges a la Marina del Prat Vermell, dissenyats per arquitectes catalans amb l'assessorament de professionals nord-americans. A Nova York, serà a la inversa. La fórmula permetrà intercanviar coneixements en aquells camps de la política urbanística política en què ambdues ciutats estan més ben posicionats. Sobre això, per exemple, Barcelona pot exhibir els seus plans per adquirir pisos solts en edificis que són incorporats a un parc de lloguer –sobre això l'administració de Blasio hi sembla interessada– o com fer mecanismes de participació ciutadana en les promocions d'habitatge. Per contra, Nova York té molt a ensenyar en camps com ara el finançament d'aquests projectes a través d'experiències com ara el llençament de bons, amb excepcions fiscals, adreçats a inversors privats. “Tal com està el crèdit, hem de buscar noves maneres de cercar recursos”, comenta el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives. En el cas d'aquest projecte conjunt, també es buscarà, per cohesionar, que els adjudicataris tinguin nivells diferents de renda, que poden oscil·lar entre el 30 i el 60% de la mitja de la zona, o el 70 i el 100%. Aquest és el barem que s'utilitza a la Vía verde. És el mirall.