Urbanisme

El paisatge de la Costa Brava, un element a explotar tot preservant-lo

El Cercle d'Infraestructures debat els actius paisatgístics i la seva ordenació com a reclam diferenciador

S'hi planteja una visió supramunicipal

El paisatge com a element turístic va centrar la dissetena jornada del Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava, ahir al matí a la seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. El director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, va introduir el nou escenari que han representat els plans paisatgístics elaborats per l'ens, una nova eina de planejament que, més enllà de la simple preservació, pot incidir en el desenvolupament urbanístic i els models de creixement de cadascuna de les 135 unitats delimitades en el territori català.

“És un dels ventalls de paisatges més amplis que es poden trobar a Europa”, destacava Nogué, que, a més de centrar-se en les sis unitats de paisatge que hi ha al llarg de la Costa Brava –el cap de Creus, la plana de l'Empordà, l'Empordanet-Baix Ter, les Gavarres marítimes, Ardenya-Cadiretes i la baixa Tordera–, va destacar l'experiència transfronterera del pla de la Cerdanya, per conciliar “necessitats, aspiracions i desitjos molt diversos”.

L'investigador de la Universitat de Girona Albert Llausàs va exposar una diagnosi amb les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) del paisatge del litoral gironí. Com a actius, va destacar els recursos naturals, els complements del llegat arqueològic i històric o la forta identitat. Tot i els problemes que ocasionen l'alta afluència turística, la urbanització, la fragilitat dels ecosistemes litorals, i fenòmens com ara la regressió agrícola i els incendis forestals. Com a amenaces, Llausàs va identificar els desenvolupaments urbanístics pendents dels plans dissenyats en els anys del desarrollismo, les infraestructures sobredimensionades, la proliferació d'aerogeneradors eòlics o el canvi climàtic.

Actius i potencial

Llausàs, però, hi va contraposar el potencial d'un paisatge divers, relativament conservat i amb experiències per recuperar-lo, com ara la restauració de l'antic Club Med o la desurbanització de la Pletera de l'Estartit. L'expert va proposar més rutes senyalitzades i eines de cartografia.

Finalment, el gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme de la Costa Brava, Martí Sabrià, va diferenciar entre l'activitat turística hotelera, en molts casos sostenible i impulsada des del mateix territori, del desenvolupament massiu de segones residències impulsades per promotors forans. En aquest sentit, va recordar que la població de tot l'àmbit s'arriba a quadriplicar, a l'estiu. I va coincidir que caldria una visió de conjunt a l'hora de dissenyar infraestructures com ara els passeigs marítims compartits entre diferents municipis. Entre els reptes de futur, va apostar per millorar la convivència entre primers i segons residents, i la tendència a consolidar segones residències com a domicilis tot l'any, per tal de fixar més població al territori.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia