Pere IV, laboratori urbanístic
El carrer és un full en blanc per trobar noves polítiques constructives
L'acció veïnal impulsa idees per a les naus i els solars buits
En altres ciutats ja triomfa l'urbanisme del ‘mentrestant'
Veïns i experts formen la Taula Eix Pere IV per reactivar la via
El carrer Pere IV de Barcelona té 3,7 quilòmetres de llargària i uns 30 metres d'amplada, i creua tot el Poblenou: comença a tocar de la Meridiana i mor a prop del Besòs. De fet, és l'antiga carretera a Mataró i uneix directament el parc de la Ciutadella amb les ribes del riu. Ha estat via històrica i té encara un dels patrimonis fabrils més ben conservats de la ciutat.
A més de totes aquestes característiques, en té una altra que el converteix en una via singular al centre de Barcelona: és un full en blanc, urbanísticament parlant. La seva situació, enmig del districte artificial del 22@, creuant la Diagonal i la rambla del Poblenou, i les cicatrius en forma d'antigues naus, solars buits i edificis en construcció, el converteixen en un laboratori a cel obert on fer experiments amb els nous condicionants urbanístics i socials.
La crisi ha deixat, entre moltes seqüeles, la necessitat de trobar altres mecanismes per finançar la construcció d'immobles i per poder fer front a la recuperació o rehabilitació d'espais. Aquest juny començarà una primera fase de les obres de reforma del carrer. Segons el president de l'Associació de Veïns del Poblenou, Salvador Clarós, aquestes actuacions canviaran la configuració del carrer: “Deixarà de ser una carretera i es convertirà en un eix cívic”, però no seran suficients per a la transformació que realment necessita aquesta via i els carrers amb què limita. Per fer front a aquestes altres necessitats, es va crear la Taula Eix Pere IV, integrada per veïns i entitats del Poblenou que, paral·lelament a les mobilitzacions, han elaborat un seguit de propostes que pretenen recuperar la vida del carrer. La plataforma proposa una ocupació transitòria dels espais vacants (solars, edificis industrials buits, plantes baixes desocupades…) amb iniciatives d'interès social, cultural i activitats comercials d'àmbit local.
La Taula Eix Pere IV, explica Clarós, té el lema Cooperar per fer ciutat i vol buscar acords amb propietaris, tan públics com privats, per a la cessió temporal mitjançant pactes que garanteixin el mutu benefici de les parts, que assegurin el correcte manteniment dels espais on es facin les activitats proposades i que fomentin un ús més freqüent de l'espai públic per part de la ciutadania.
Filosofia del ‘mentrestant'
Les propostes veïnals s'inspiren, entre altres fonts, en el treball fet per Destiempo Urbano, una plataforma de treball i investigació de processos urbans que defensa la reprogramació temporal d'espais vacants o obsolets. El projecte de Destiempo Urbano, Pere IV, eix ciutadà, d'Elia Hernando, ha obtingut el premi de l'Institut Cerdà del 2014. L'arquitecta i urbanista va presentar una proposta per refer l'eix, reconvertir-lo en un espai més humà i transformar-lo en un “laboratori d'innovació”. L'Institut Cerdà és una fundació privada i independent que va ser creada el 1984 per iniciativa d'un grup d'enginyers de camins, canals i ports.
El projecte parteix de la base que els recursos immobiliaris s'han tornat una càrrega patrimonial per a les administracions públiques, que no tenen finançament per gestionar determinats espais, així com per als gestors privats, que no troben sortida a les seves propietats. A aquesta realitat, s'hi afegeix la presència d'una societat organitzada capaç de treballar en processos que generen beneficis col·lectius, però que no disposen de recursos propis. En aquest sentit, els espais buits poden ser els recursos de l'oportunitat que necessiten aquestes activitats de manera temporal.
És aquí on entra en joc la filosofia urbanística del meanwhile, o del mentrestant, un corrent urbanístic generalitzat en moltes ciutats europees que consisteix a crear un ús a curt termini d'edificis o solars buits o infrautilitzats abans que puguin ser recuperats per a un ús més permanent.
Clarós es mostra esperançat amb aquest tipus de pràctica, tot i que no descarta que les propostes d'ús provisionals puguin esdevenir permanents: “Si creem un hort urbà d'una hectàrea i mitja, en un solar on trigaran molt a fer el que s'hi volia fer, al cantó d'una multinacional especialitzada en llavors, podríem arribar a una realitat molt diferent.”
LES XIFRES
Antic camí ral i via industrial cap a Mataró
Projectat l'any 1763, sobre el traçat de l'antic camí ral, l'actual carrer Pere IV va ser creat com la via d'entrada i sortida de Barcelona en direcció a Mataró. Quan el 1860 la trama ortogonal de Cerdà va estructurar l'actual barri, la carretera va continuar fent d'eix vertebrador.
Així ho recull l'historiador i actual president de l'Associació de Veïns del Poblenou, Salvador Clarós, en la revista El Poblenou, en què també explica que seguint el recorregut d'aquesta via, durant el segle XIX i la primera meitat del XX, s'hi van construir algunes de les fàbriques més emblemàtiques de la Barcelona industrial: la d'acabats de teixit dels Ricart; Can Casas i Jover; la Constructora Field SA; la Jonhston, Shields i Cia (més coneguda com La Escocesa),
i la gran fàbrica de productes de cautxú J. KLein i Cia.
A més, el carrer es va consolidar com l'artèria cultural i social que donava vida als milers de treballadors que omplien les fàbriques del barri. S'hi van construir habitatges
i comerços i hi van aparèixer tota mena d'entitats socials
i recreatives com una filial
de la cooperativa La Flor de Maig, l'Ateneu Colón i la cooperativa de consum La Pau
i Justícia als Quatre Cantons, que ara es reconvertirà en la seu de la companyia de teatre Sala Beckett.
Curiosament, aquesta llarga història ha estat ignorada pels planejaments urbanístics, que han obviat la traça històrica i l'han desdibuixada al llarg del seu recorregut, fins a l'extrem que l'arquitecte Jean Nouvel la va escapçar en el seu disseny del parc del Centre del Poblenou.
