El pla territorial s'encarrega de definir les estratègies de creixement dels nuclis del Camp, amb l'objectiu d'evitar la dispersió dels hàbitats i potenciar la seva concentració en una xarxa de municipis amb un creixement potenciat. L'aprovació definitiva continua apostant per l'augment de població a les capitals de comarca juntament amb alguns municipis més (com Salou, Cambrils, Perafort o Santa Coloma de Queralt), però introdueix un petit matís respecte de l'aprovació inicial: Torredembarra serà finalment també una població on es proposarà un creixement important, mentre que Vila-seca cau d'aquesta categoria i passa a ser considerat un nucli de creixement moderat, juntament amb un centenar més de municipis. El pla defineix, a més, un grup final de municipis on són necessàries actuacions de millora i on es limita l'extensió de la zona urbanitzada.

Les urbanitzacions són un altre dels punts de mira del document, que permet consolidar les existents però tanca les portes a la seva ampliació o a crear-ne de noves. Sí que es plantegen, però, un conjunt de 60 àrees especialitzades; és a dir, noves urbanitzacions residencials o polígons industrials, entre les quals hi ha el polèmic nou barri plantejat al terme de Constantí, a tocar de l'aeroport.

Pel que fa als espais protegits, l'aprovació definitiva reconeix explícitament la protecció de la corona verda a l'entorn de la ciutat de Tarragona, a més de garantir la connexió ecològica de les muntanyes de l'interior amb les conques del Francolí i el Gaià, o la protecció del curs d'aquest últim riu. A les reserves de sòl per interès estratègic, s'hi afegeix ara l'entorn de l'aeroport de Reus.