El nombre d'espectadors als cinemes gironins ha baixat en deu anys

El mapa digital cinematogràfic no ha variat gaire en un any a les comarques de Girona, a excepció dels Ocine Girona i Platja d'Aro. Les sales d'aquest multicinema, gestionat per una empresa familiar gironina, han vist incrementar-se el nombre de projectors digitals fins a arribar a un 54% de digitalització en el cas del complex situat a la capital, i fins a un 75% al del Baix Empordà. Segons fonts de l'empresa, que té tractes amb una empresa integradora (encarregada de finançar i equipar la reconversió digital) mantenen els plans marcats pel calendari i calculen que a finals del primer trimestre de l'any vinent hauran completat el procés.

S'ha de dir que el seu és un cas excepcional, ara per ara, en l'àmbit comarcal. Bé, juntament amb un altre cas digne d'estudi: el dels cinemes Arinco i Kyton de Palamós, que fins ara s'han autofinançat els tres projectors digitals de què disposen actualment i fa poc temps han instal·lat un servidor d'última generació que els permet rebre al disc dur les pel·lícules i diversos materials audiovisuals via satèl·lit.

Tanmateix, un projector digital –o com a molt dos– és la maquinària de què poden disposar la major part dels complexos cinematogràfics gironins. Per Josep Maria Pallàs, programador dels cinemes Albéniz i Roses, la transició està sent més llarga del s'havia previst, a causa de la baixa rendibilitat que viu el sector en aquests moments i, sobretot, de les poques facilitats que hi ha per invertir: “No és el millor moment.” Donant veu a altres empresaris del sector, hi afegeix que “tothom espera rebre ajudes per a la inversió tecnològica, que algú haurà d'afrontar”, fent referència a l'administració i les empreses financeres que fa temps que han tancat les aixetes. Pallàs, en un discurs que és força unànime, també sosté que la reconversió digital interessa sobretot a les majors nord-americanes i els distribuïdors, i menys als exhibidors. Amb tot, admet que el procés és inexorable i que el resultat que es produirà és una “selecció natural”, que més d'un acceptarà (en referència als grans circuits estatals).

Sigui com sigui, tenint en compte que ja hi ha distribuïdores que superen en nombre la quantitat de còpies disponibles en digital que en analògic –per exemple, de les 150 còpies del film Footlose, 100 ho són–, la situació es preveu complicada per a més d'un exhibidor, si no s'adapta –i cada cop ho ha de fer més ràpid– al panorama que s'està dibuixant. Pel que fa als números, no fan altra cosa que remarcar que en 10 anys el nombre d'espectadors a la demarcació –sense incloure-hi el Truffaut– ha baixat d'un 50% (de 1.310.00 espectadors el 2001 a 702.000 l'any passat), i la previsió és tancar l'any amb uns 650.000 espectadors. Si és així, l'amenaça del darwinisme cinematogràfic, doncs, no seria tan agosarada.