Horaris amb cotilla
Els petits comerciants asseguren que acceptar la llibertat d'horaris seria tornar enrere i renunciar a tot el que s'ha guanyat en qualitat de vida i en drets laborals en els darrers anys
Els consumidors creuen que el petit comerç s'ha de adaptar a les exigències actuals i oferir horaris compatibles amb persones que disposen de poc temps
“No pots demanar-li a un jovede vint anys que vingui a treballar cada diumenge”
“Quan es parla deconciliació entre vida laboral i familiar, no es pensa en els consumidors”
Com el riu Guadiana, la polèmica sobre els horaris comercials apareix i desapareix dels mitjans de comunicació segons les circumstàncies de cada moment. Recentment ha tornat a pujar a l'escenari impulsada per diferents factors. El primer impuls el va rebre des de la Comunitat de Madrid quan els responsables del govern d'aquella autonomia van anunciar la liberalització total d'horaris i dies d'obertura per als comerços de mida mitjana (fins a 750 metres quadrats), que podran obrir tots els dies de l'any sense restricció d'horaris.
S'hi va afegir amb diligencia Javier Cottet, president de l'eix comercial Barna Centre, en anunciar una proposta a l'Ajuntament de Barcelona per tirar endavant un estudi sobre la viabilitat de permetre l'obertura de tots els establiments del barri Gòtic. Tot i que es tractava tan sols d'una proposta d'estudi va destapar la caixa dels trons i qui més qui menys es va a afanyar a dir-hi la seva.
Si a tot això hi afegim que el PP, partit que dominarà ampliament el govern estatal ens els propers quatre anys com
a mínim, portava el tema en el seu programa electoral i que l'actual govern de CiU té com un dels objectius de l'actual legislatura la modificació de la llei de comerç, ja tenim tots els ingredients per fer bullir l'olla.
D'arguments nous, pocs, tot i que l'actual crisi econòmica dóna trumfos als qui defensen l'ampliació d'horaris assegurant que seria una mesura reactivadora de l'activitat comercial. Hi ha dos blocs enrocats en les seves posicions: d'una banda els petits comerciants, que asseguren que les coses ja estan bé com estan, i de l'altra les grans superfícies i els consumidors, que asseguren que una ampliació d'horaris s'adaptaria millor a la situació actual. Al mig, els responsables de la Generalitat intentant fer equilibris entre els dos pols.
L'actualització de la llei de comerç es troba tot just en la fase inicial. S'han iniciat contactes per conèixer les posicions de les parts i poca cosa més. D' aquí a tres dies, el 30 d'aquest mes, s'han de reunir les patronals del sector amb la direcció general de Comerç de la Generalitat per posar fil a l'agulla i agilitzar els treballs.
Manel Vila, vicepresident de la Federació de Comerç de les Comarques Gironines i president de l'Associació de Comerciants de Banyoles i el Pla de l'Estany, assegura que una ampliació d'horaris d'obertura afectaria molt poc al petit comerç, especialment en els pobles petits i mitjans, ja que són molt pocs els que aprofiten el marge de 72 hores setmanals i 8 dies festius que estableix la llei. “Com a molt se n'aprofiten 4 o 5 i a més es pot ampliar indirectament a través de fires del sector, cosa que aquí no fa gairebé ningú. Crec que encara que s'ampliïn els horaris, el petit botiguer no modificarà els seus hàbits de treball. Una altra cosa és preveure si això pot afectar a les vendes. Penso que a Catalunya les coses estan funcionant bastant bé i quan una cosa funciona no cal canviar-la. Com menys ho remenin, millor.”
Té clar que les grans superfícies de distribució són un món a part i pressionen per aconseguir una ampliació d'horaris, però això no li treu la son. “Cal trobar un equilibri per mantenir la qualitat de vida a les ciutats en les quals el petit comerç juga un paper molt important.”
Josep M. Nogués, president de Girona Centre Eix Comercial, es mostra més bel·ligerant i considera que acceptar una llibertat total d'horaris seria retrocedir dècades, a quan els botiguers feien vida a la botiga i fins i tot hi dormien, com feien els nostres avis i com fan actualment alguns col·lectius immigrants, com ara xinesos o pakistanesos. “Seria renunciar a tot el que hem guanyat al llarg d'aquests anys en drets laborals i qualitat de vida. D'altra banda, si volem incorporar el jovent a l'activitat comercial els hem d'oferir uns horaris atractius, equiparables als que tenen en altres sectors. No pots demanar-li a un jove de vint anys que vingui a treballar cada diumenge.”
La situació actual no permet als joves ser gaire primmirats a l'hora d'acceptar una feina, assegura Jordi Rotllan, president d'Eix Empordà, entitat que agrupa la major part d'associacions de comerciants de l'Alt Empordà. Coincideix en bona part amb els altres representants del petit comerç, però reclama que la nova llei estableixi més restriccions pel que fa a l'excepcionalitat dels municipis turístics, que afecta molt directament el seu territori. “Creiem que la llei actual, amb totes les excepcionalitats que contempla [vegeu el quadre adjunt], funciona raonablement bé. El que no veiem raonable és que l'excepcionalitat per turisme s'estengui a tot el municipi, fins i tot als establiments de fora del nucli urbà, quan la seva activitat no té res a veure amb el turisme. Estem en contra, evidentment, de l'ampliació d'horaris i de dies festius amb dret a obrir.”
A les comarques gironines, la totalitat dels municipis que disfruten de l'excepcionalitat turística i que, per tant, tenen molta més màniga ampla pel que fa a horaris i dies d'obertura es troben a la costa. Fa poc, però, l'Ajuntament de Figueres va iniciar els tràmits per demanar l'excepcionalitat turística per a la zona de l'entorn del Museu Dalí, un dels més visitats de l'Estat, una acció que des de l'Eix Empordà consideren molt positiva i a la qual han donat un informe favorable. A la condició de municipi turístic s'hi pot accedir perquè es disposa d'un punt d'interès turístic important, com seria el cas de Figueres, o bé pel nombre de segones residències. Alguns col·lectius reclamen la incorporació a aquesta condició per una altra via, basant-se en el gran nombre de visites que reben, com és el cas dels grans centres comercials.
“Amb el tema de la nova llei de comerç i els horaris comercials –continua Jordi Rotllan–, no està en joc només el futur del petit comerciant sinó el model de ciutat i de societat que volem.”
Pau Jordà, gerent de l'Espai Gironès, a Salt, s'agafa a la situació actual de l'economia per assegurar que qualsevol cosa que serveixi per reactivar-la serà positiva. Reconeix que hi ha moltes maneres d'intentar reanimar l'activitat comercial i que d'entrada no s'ha de descartar res. “No tinc gaire clar que una llibertat total d'horaris sigui una bona eina per reactivar el comerç. Nosaltres no som partidaris de la barra lliure, però creiem que cal estudiar a fons quines són les necessitats dels consumidors i què ens demanen als comerciants. Estem aquí per atendre les necessitats dels consumidors i cal tenir en compte que el perfil del consumidor ha canviat molt en els darrers anys.”
“Tot just s'inicia la negociació per reformar la llei. Tinc entès que ja hi ha hagut contactes entre el govern de la Generalitat i alguna gran patronal, com ara ANGED (Associació de Grans Empreses de Distribució), i seria un bon moment per posar sobre la taula els interessos de tots els grups afectats i fer un esforç per trobar un punt d'equilibri.”
Remarca que no té clar que sigui positiva per al comerç una llibertat total d'horaris, però creu que no s'ha de descartar cap alternativa i estudiar-ho tot en profunditat. “ Suposem que una empresa de distribució vol fer un gran inversió en un municipi gironí, amb tot el que representa de llocs de treball i activitat econòmica directa i indirecta, però les condicions legals amb què es troba no l'acaben de convèncer i es desdiu de la decisió. Això seria positiu pel país? Què cal fer en aquest cas? Són qüestions molt serioses i que cal tenir en compte a l'hora d'establir les regles del joc que regiran l'activitat comercial d'aquest país en els propers anys.”
Els consumidors hi volen dir la seva
Les organitzacions de consumidors es queixen que gairebé mai se'ls consulta per a aquestes qüestions relacionades amb els horaris comercials quan ells en són part molt directament interessada. Coincideixen en bona part amb les posicions de les grans superfícies comercials, que, segons ells, saben adaptar-se millor a les seves necessitats. “Nosaltres no estem per una liberalització total d'horaris”, assenyala Manel Ruiz, responsable de comunicació de l'Organització de Consumidors de Catalunya, “però sí que demanem una ampliació que s'adeqüi a les necessitats actuals dels consumidors. Pel que fa als festius, Catalunya s'acull al mínim legal establert per la llei estatal, que són 8 dies d'obertura. Pensem que s'hauria d'obrir més dies, ja que quan es fa els resultats són favorables, tant per al comerç com per al consumidor.”
Les organitzacions de consumidors són conscients dels interessos contraposats: d'una banda el petit comerç, que assegura que no pot assumir una ampliació d'horaris, i de l'altra les grans superfícies, que voldrien llibertat total. A més, reconeixen els interessos dels treballadors del sector, un dels més precaris segons els sindicats, als quals una llibertat total d'horaris podria posar en una situació molt complicada. “Quan es parla de conciliació entre la vida laboral i la familiar –apunta Manel Ruiz–, tan sols es pensa en els botiguers i els treballadors del sector, ningú no té en compte que els consumidors també agrairíem facilitats en aquests sentit. A mi m'és impossible fer la compra durant la setmana; hi haig de destinar el dissabte. Quan arribo a casa després de la feina les botigues estan tancades i sempre cal acudir als xinesos, hindús i altres col·lectius similars, que tenen uns horaris més amplis. També m'agradaria poder fer la compra a la botiga de tota la vida, però els seus horaris i els meus són incompatibles.” Ruiz creu que el petit comerç té molta força a l'hora de defensar els seus interessos, constitueixen un lobby important igual que ho són les grans superfícies de distribució. Dos focus de pressió amb molt de pes i al mig es troben ells, els consumidors, als quals ningú els demana mai l'opinió. “Som conscients que el comerç de proximitat és important, tant pel que fa a llocs de treball com a element cohesionador dels barris i les ciutats, però creiem que hauria de fer un esforç per compaginar els seus interessos amb els dels consumidors. L'associació va fer un estudi sobre el perfil dels consumidors en el qual quedava clar que la manca de disponibilitat de temps per fer les compres era una de les característiques més habituals entre els consultats.”