Ull de peix
El català, amenaçat
La llengua que està en perill és
la llengua de tots els catalans,
del sud i del nord
Potser no som prou conscients que la llengua catalana no sols continua en perill sinó que està en màxim perill: al País Valencià, tancant espais informatius, com TV3 o advocant per un ensenyament trilingüe, que significa, en la pràctica, la marginació del català; a les Illes, on el català, segons les noves normatives del govern del PP, tindrà un paper marginal; i al Principat, on, arran de les darreres sentències i del triomf esclatant del PP arreu de l'Estat hi haurà un increment de queixes, magnificades per alguns mitjans i que, sense tenir en compte que són molt minoritàries, es presentaran com un obstacle per a l'educació de “tothom” i un atemptat a la llibertat (!). Per cert: els castellanoparlants no són un 50%: són el 100% dels catalans, perquè el castellà és llengua obligatòria a Catalunya; ho dic per si a algun amant de la llibertat se li havia oblidat.
Ara mateix, Escola Valenciana, l'estupenda línia en valencià que ha tingut uns èxits pedagògics sense parangó, es veu amenaçada. Han fet públic un manifest en què reclamen tres punts: deixar de perseguir i marginalitzar la llengua a l'ensenyament; incrementar, doncs, l'ensenyament públic, de qualitat en la llengua dels valencians. El segon punt és que s'admeti que l'àrea lingüística del català comprèn les Illes, el Principat, Andorra, la Franja, el País Valencià, etc., sense embuts. I el tercer, que la unitat de la llengua no estigui reconeguda, com ho és, en àmbits estrictament acadèmics, sinó que sigui divulgada arreu. Ara fa 79 anys de les Normes de Castelló, on gent del nord i del sud, insulars i peninsulars van acordar aquesta unitat.
El blaverisme més agressiu ja no existeix, per raons generacionals, si bé l'espanyolisme se'n serveix amb una violència inusitada i sense arguments. L'anticatalanisme és fomentat des del poder. I la llengua, considerada un artefacte inútil que només defensen un grapat de fanàtics. Com fa quaranta anys...
La llengua que està en perill és la llengua de tots els catalans, del sud i del nord. I, com deia Fuster, si no la defensem nosaltres, no vindrà ningú a defensar-la. És imprescindible que escoltem els altres parlants del català i que en fem causa comuna.