Girona manté els seus agents culturals en la incertesa
L'equip de govern, set mesos després d'accedir al consistori, no ha explicitat encara quin és el model cultural per a la ciutat
La hipotètica aprovació dels pressupostos a final d'aquest mes desencallaria la situació
Cap dels agents no sap amb què podrà comptar per fer activitat
“No sabem quina serà la quantia de la subvenció d'aquest any i tinc unes quantes colles esperant confirmar-los que hi anem”, diu Jordi Pla, president de Fal·lera Gironina, la colla gegantera de la ciutat. Pla, després de més d'un mes de demanar cita amb l'alcalde, Carles Puigdemont, ahir va rebre la confirmació que s'hi podria entrevistar a principi de febrer. Si la situació es desbloqueja, afirma que podrà planificar les sortides de l'any 2012, que normalment planifica el mes de gener –ja va tard– i que són més d'una cinquantena. Fal·lera Gironina, una de les associacions culturals més actives de la ciutat, es troba actualment en el mateix cas que La Planeta, que tampoc sap exactament amb quants diners podrà comptar –ni de l'Ajuntament ni de la Generalitat– i que, malgrat tot, ja ha programat un semestre amb un nombre d'espectacles que fa feredat. Pere Puig, que ahir explicava que havia mantingut una reunió amb l'home fort del consistori, el gerent, Albert Riera, setmanes abans de Nadal, i que estava pendent que el tornessin citar, compta que l'aportació del consistori serà la mateixa i que el conveni es renovarà sense problemes: “No hi ha cap indici que assenyali el contrari i espero que no rebaixin la xifra, perquè ja hem patit retallades amb anterioritat”. Puig explica que els terminis, però, són aproximadament els mateixos que en anys anteriors: “Estem dins els terminis habituals, simplement hi ha una mica d'incertesa pel canvi en el govern de la ciutat i suposo que estan esperant que s'aprovi el pressupost”. Aquesta hipotètica aprovació de pressupostos –CiU governa en minoria i per tant li caldrà buscar un soci, paper que ha fet de manera preferent el PP en fins a onze votacions des de l'inici de mandat– podria arribar en el ple de finals d'aquest mes.
També regna la incertesa, i en aquest cas amb l'element afegit dels darrers moviments a l'entorn de la seva seu, en el Col·lectiu de Crítics Cinematogràfics de Girona, presidit per Guillem Terribas, que gestionen el cinema Truffaut. Terribas diu que estan “tranquils”, que els avala la feina feta, “ingent, amb pressupostos mínims”, i assegura que, “oficialment”, l'Ajuntament no els ha transmès res respecte al projecte de reforma i nous usos del cinema Modern. Albert Riera hi va mantenir una primera reunió i va inspeccionar el local, assegurant que els mantindria informats. Tenen cita demanada amb l'alcalde, però encara no ha estat fixada. De fet, l'alcalde, que va assumir també les funcions de la regidoria de Cultura, no s'ha entrevistat amb cap dels diversos agents culturals consultats, i sempre els ha remès a Riera.
Una paràlisi amb motius clars
Pot ser un tòpic i una generalització, però del fet que als partits polítics no els interessa la cultura més enllà de la instrumentalització que en poden fer, en vam tenir una mostra més en les passades eleccions municipals. Cap dels partits que es van presentar a Girona, tret de la CUP –l'única que va consultar una eina tècnica com és el pla estratègic de cultura–, van elaborar un projecte cultural per a la ciutat amb cara i ulls per tal d'incorporar-lo al seu programa electoral. La majoria eren vergonyosos, farcits de generalitats i fets per sortir del pas. La cultura, és clar, no dóna vots. La força guanyadora nova ser aliena al desgavell. El seu lema era “la cultura s'ha de fer des de baix i serà el que els creadors vulguin que sigui”, repetit fins la sacietat, com un mantra, per Carles Ribas –regidor d'Urbanisme–, substitut de qui seria l'alcalde en els dos debats sobre cultura. Set mesos fa que el govern de la ciutat no especifica quin és el seu model ni en concreta l'aplicació. Té sort l'Ajuntament del ric món associatiu gironí que li fa la feina, que la hi fa des de fa anys, perquè els agents han continuat treballant, malgrat patir per no saber quina serà l'ajuda que rebran, esperant setmanes per obtenir cita, obviant la paràlisi política, si més no en l'àmbit cultural, motivada per no haver fet els deures quan tocava, en campanya, definint un model clar i preparant-ho tot per aplicar-lo en arribar a l'alcaldia. La crisi i “la situació que hem trobat”, però, ho justifica tot.
La Nova ADAG sí va aconseguir audiència
Hi ha una excepció respecte a la dificultat de reunir-se amb l'alcalde de Girona. La Nova ADAG, l'assemblea d'artistes plàstics gironins constituïda el passat 10 de desembre en una reunió celebrada a les escales de la catedral, a la vista de tothom i amb una actitud certament resolta i reivindicativa, va acordar en la reunió demanar cita amb l'alcalde. Aquest va rebre els representants del moviment assembleari el 28 de desembre. Els responsables de Nova ADAG, que s'havien queixat amb anterioritat que la indefinició de l'Ajuntament en matèria cultural en general i d'arts plàstiques en particular els havia obligat a especular, van penjar en el bloc del moviment, el 2 de gener, una nota explicativa de la trobada. S'explica que “Puigdemont va mostrar el seu escepticisme en relació al Consell de les Arts i de la Cultura de Girona ”, que va confirmar que les sales Fidel Aguilar es reformarien, ampliant l'oficina de turisme de la Rambla, de manera que l'espai expositiu es reduirà, sense concretar, però, el model de gestió, però obrint la porta al format que combina públic i privat, i que va garantir la continuïtat del Bòlit “sense especificar-ne, però, la forma futura”. Finalment, en aquesta reunió, segons la Nova ADAG, “va anunciar que volia que la Casa de Cultura es convertís en l'espai de referència en l'exposició de les pràctiques artístiques contemporànies portades a terme pels artistes de Girona”.