Suport a l'oposició

Per evitar que es constati la minoria, el govern ha donat sorprenentment suport a mocions de l'oposició que no rebrien l'aval de CiU al Parlament de Catalunya: com que la moció tiraria igualment endavant, almenys que no fos amb la solitària oposició del govern local.

El govern també hi perd

Hi ha hagut dos temes, però, en què CiU ha estat intransigent i en què ha quedat palès que, si l'oposició va unida, pot fer i desfer. Són la recuperació de les mostres comercials, que CiU va suprimir i es va oposar a recuperar, i el doble sentit de circulació al passeig. CiU va liderar aquesta qüestió darrera i va defensar el sentit únic. L'oposició, en aquest cas també amb el soci de govern republicà, va forçar que el passeig torni a ser d'anada i tornada.

Improbable alternativa

Ara bé, aquesta unió de l'oposició és puntual i difícilment es pot repetir en els temes cabdals de ciutat. I el govern local ho sap. L'essència d'aquesta situació es va viure en el surrealista ple d'investidura. El líder dels socialistes va estar a punt de ser investit alcalde i va ser ell i els seus regidors els que ho van haver d'evitar. Els representants del Millor i del PP van votar el socialista Joan Bernat com a alcalde i, si el PSC també l'hagués votat, l'alcaldia hauria estat seva. A Bernat només de pensar que havia de passar quatre anys amb el PP, però sobretot amb el Millor, li van agafar tots els mals i es va abstenir. Per tant, és gairebé inviable una moció de censura. I és que qualsevol alternativa passaria a l'entorn del Millor, que necessitaria el suport d'almenys dos partits. I en aquests moments, Marc Fuertes no té prou suports. De la mateixa manera, però, el futur a mitjà termini a Lloret és molt obert, perquè si el Millor aconseguís invertir la diferència de regidors amb CiU, no li costaria gaire aconseguir l'alcaldia. I, això, el govern també ho sap. Queden tres anys, vitals, encara.