Joan Ruiz i Calonja, el savi discret
El miracle de la continuïtat (la que sigui: per a la religió, la vida eterna; per a la literatura, els clàssics; per a la identitat, Catalunya, etc.) exigeix persones. És, doncs, un miracle humà, amb noms i cognoms. Persones que susciten entusiasme i il·lusió i que ens extreuen el millor que tenim, com un imant quimèric. Persones que ens fan sentir tan bones persones com realment ens mereixem. La continuïtat, així, és un miracle ben natural.
Doncs bé, aquestes persones amb noms i cognoms, que ens fan seus i que ens impregnen il·lògicament de la seva inquietud solen tenir perfils diversos. Joan Ruiz i Calonja, que va morir dimarts a Santa Eulàlia de Ronçana és, sense cap dubte, una d'aquestes persones que generen continuïtat pel gest imperceptible, però poderós. Colossal i discret.
L'Enciclopèdia catalana recull la seva activitat com a historiador de la literatura. És seva la Història de la literatura catalana, de l'any 1954, llibre que «és el resultat de molt d'esforç i treball, fet directament damunt dels textos mateixos i de les fonts bibliogràfiques, per un home dotat de gust propi, ample i comprensiu, seriós i en possessió d'una virtut reflexiva que tot d'una es manifesta en la seva parsimònia en el parlar i la seva independència en judicar. Ben jove encara, des que terminà els seus anys universitaris, no ha parat de treballar en temes de cultura literària a Catalunya», deia, en el pròleg de la Història de la literatura catalana, Jordi Rubió i Balaguer, guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'any 1969, i medalla d'or de la Generalitat de Catalunya el 1980. «Els que hem entrat en la vellúria sentim una mena de repòs confiat en el descabdellament de la vida, quan els cridats a ésser protagonistes de l'escena que ens toca abandonar esquematitzen allò que per a ells és passat i nosaltres creiem un poc present encara», remarca Rubió i Balaguer comentant la gran aportació de Ruiz i Calonja amb aquest llibre. És la continuïtat que alleuja aquells que, havent lliurat feliçment el testimoni, prenen la discreció com a valor.
Ruiz i Calonja va publicar, és clar, un llarg reguitzell de llibres, diguem-ne erudits, com ara Retaule de la vida medieval: textos catalans coetanis, Dels fets e dits del gran Rey Alfonso i Història contemporània de Catalunya, entre altres, i també obres aferrades a la terra que va triar per viure, com ara Castellcir (segles X a XVIII): origen i evolució d'un poble de la Catalunya Vella, escrit juntament amb l'historiador santaeulalienc Jaume Dantí, i, sobretot, La vall del Tenes: natura, passat i present d'un racó del Vallès, redactat a tres mans amb el mateix Dantí i amb el geògraf també santaeulalienc Lluís Galobart.
Continuïtat i arrelament, doncs, que el van dur a un compromís indestructible amb la vall del Tenes i la seva gent, esdevenint el primer director de l'IES Vall del Tenes, una mostra perenne de la seva petjada, de la seva generositat.
El miracle del seu gest eixordadorament discret, de la continuïtat i l'arrelament del qual ara en som ben responsables.
(*) Ramon Vilageliu recorda la figura de Joan Ruiz i Calonja.