Dimecres ens va deixar, després d'uns dies de patiment, l'amic, el gironí, el manaia Joaquim Busquet i Fernàndez. De fet, li podria posar més d'una connotació. Jo em quedaré personalment amb amic del meu pare, no per edat sinó per circumstàncies de la vida: sempre que venia a saludar el pare li mostrava un afecte d'anys que resumiré en breus paraules.

El meu pare havia treballat a la Confiteria Busquets, o sigui, a casa seva, no pas de confiter sinó de rascallaunes. Aleshores en Joaquim era un vailet petit. Passats els anys, el dia que passava per la Cort Reial i entrava a saludar el pare sempre li recordava les vegades que li havia arribat a donar les sopes. Aquests fets quan et fas gran et fan gràcia. Podríem dir que la seva vida ha estat relacionada gairebé de sempre amb el barri de Pedret, familiarment i comercialment. Va formar part del Maniple de Manaies, durant molts anys va portar el signe i havia col·laborat en la cavalcada de Reis. Estimava les tradicions de la seva ciutat, tenia aquest sentiment de gironí d'arrel, aquest que tenim tots aquells per als quals el nostre estimat Barri Vell ha format part, com un trosset més, de casa nostra.

L'any 1993, després del bateig dels gegants, o sigui, passat Fires, va venir i ens va obsequiar amb una cinta de vídeo on havia enregistrat amb il·lusió l'acte de bateig dels gegants a la plaça del Vi i part de la cercavila. El pare encara vivia i va pensar que li agradaria, fet que vàrem agrair molt. Era una persona sensible i tenia els sentiments a flor de pell.

Avui divendres, a les 11 del matí, la família, amics i coneguts es trobaran per acomiadar-lo a la parròquia de Sant Fèlix, la seva parròquia, el seu barri, amb la seva gent. Segur que quan en Joaquim arribi a dalt el meu pare el rebrà amb la mateixa cara de satisfacció que feia quan el veia.

Descansi en pau

(*) M. Carme Ribas i Mora, primera dona pendonista dels Manaies de Girona, recorda Joaquim Busquet i Fernàndez, que va morir el dia 3 de març als 78 anys