Jean Ferrat, un dels últims representants de la cançó de protesta francesa, va morir ahir a 79 anys, a conseqüència d'una llarga malaltia.
Autor de més de 200 cançons, en què barrejava textos compromesos, homenatges al poeta i novel·lista Louis Aragon i declaracions d'amor a l'Ardèche, la seva regió adoptiva, Ferrat era un dels símbols de l'esquerra francesa, especialment del Partit Comunista Francès (PCF), des de molt abans de saltar a la popularitat l'any 1964 amb el seu disc La montagne. Entre els seus treballs més importants destaquen Nuit et brouillard, Camarade, Les yeux d'Elsa o Aimer à perdre la raison. Va participar en un documental sobre una gira a Cuba i va escriure moltes cançons, com ara Santiago, sobre aquesta experiència.
Nascut el 26 de desembre del 1930 a Vaucresson, als suburbis de París, el seu compromís polític va néixer quan, amb onze anys, es va haver de canviar el cognom patern, Tenenbaum, després de la deportació del seu pare, un jueu immigrat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.