Maria Rosa, ho has fet tot molt bé, en aquesta vida...

Penso en tu i em vénen al cap la lluita, el treball, l'esforç, la tenacitat, la perseverança, el sacrifici, la voluntat, la rectitud, l'abnegació, la valentia, la infatigabilitat... i tot plegat –com em deia ahir en Fèlix–, amb humanitat.

L'alegria, l'optimisme, l'ànim, el coratge, el somriure, la força, l'ímpetu... fossin les sis del matí, al mercat, o fossin les dues de la matinada, després d'un dia feixuc... tant en els teus anys de jovenesa com després, una mica més gran... tant amb la teva salut desbordant i radiant com després amb la malaltia.... era igual... Tu, sempre la mateixa... i tot això, sí, és cert, amb humanitat.

Has viscut de la terra, a la terra, i per la terra. I, el més difícil, has estimat la terra, la qual cosa equival a estimar tots els que a la terra habitem, i sí, sempre amb humanitat. No t'han agradat mai els compliments, o sigui, has estat coherent i conseqüent, sense protocols... ja des de jove, en aquelles lluites a la comarca per les llibertats... sense buscar res a canvi, i de no tan jove, mantenint aquell caràcter inquiet, actiu, solidari, sensible, amb tothom... i sempre, amb humanitat.

Sincera, honesta, desbordant de noblesa, natural, espontània, tendra i enèrgica, sensible i forta... i tot això, amb humanitat.

Certament, observant persones com tu, val la pena tirar endavant i seguir lluitant. Valdrà molt la pena recordar-te per a fer el nostre camí més planer!!