Adéu a Antonio Vilaró Casas
La matinada d'aquest dimarts, dia 22 de novembre, ens ha deixat l'Antonio Vilaró Casas, persona molt apreciada a Sils i actual president de l'Associació de Jubilats i Pensionistes. La seva mort ha estat inesperada, ja que fa pocs dies encara se'l podia veure atenent els socis i organitzant les activitats de l'entitat a les instal·lacions de la Llar de Jubilats. Els darrers dies, però, la seva absència es féu notar a la partida amb els companys, a la qual mai no faltava si no era per un bon motiu. De cap manera sospitàvem que ja no el veuríem recuperar mai més el seu lloc habitual.
L'Antonio Vilaró, nascut a Banyoles l'any 1934, es dedicà professionalment al sector de les indústries càrnies; primer fou comercial per compte d'altri i els anys seixanta muntà la seva pròpia empresa d'especejament de carn, establerta a Sils, que amplià progressivament i va convertir en una marca reconeguda; va decidir desprendre-se'n el 1996, tot i que l'empresa es manté, amb uns altres propietaris i una altra direcció. Els anys setanta havia format part del consistori municipal pel sistema de designació corporativa aleshores vigent (abans de les primeres eleccions de 1979). Els anys vuitanta va impulsar la pràctica esportiva al poble com a president del Futbol Club Sils i actualment presidia molt activament l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Sils.
Des de la seva posició actual es preocupava perquè la gent gran del municipi disposés d'una variada oferta d'activitats lúdiques i educatives, i orientava els socis i visitants per tal que poguessin gaudir d'un major nivell de benestar i d'independència. La contínua afluència de gent que entrava al Centre Cívic de Sils a la recerca del seu consell o d'un cop de mà dóna fe de la seva bona disponibilitat.
D'entre les moltes coses que trobarem a faltar del seu tarannà destaquen la capacitat de treball que posava al servei dels altres, així com la manera com ens convidava a sobreposar-nos als petits entrebancs del dia a dia a còpia d'experiència, decisió, bon humor i un grau irrenunciable de seriositat en els compromisos, que ell no oblidà mai. A la seva família, enviem des d'aquí la nostra solidaritat i el nostre ànim. Reposi en pau.