De la seva persona ressaltaria unes quantes qualitats. M'agradaria destacar que, amb la seva presència i en només un instant, denotaves quelcom diferent, sensacions d'experiència i saviesa combinades amb un to enigmàtic. Era un home planer i de bon portar, amb les idees clares. De bona presència, cabell blanc i clenxinat. Una persona d'aquelles que quan t'explica les coses ho fa amb entusiasme, amb ganes de transmetre les seves idees. Sobri en el seu missatge i adaptable a les circumstàncies. Predisposat a ajudar els altres i a difondre el missatge de Déu d'una manera extraordinària, sense embarbussaments, directa i clara.

Crec recordar que eren les tres en punt de la tarda, i a pocs dies de la finalització del mes de novembre de l'any passat, quan després d'una interessant conversa sortíem de l'Ajuntament i ens dirigíem cap a la rectoria. La pluja queia sense mesura, anàvem junts sota un paraigua de mides considerables en direcció a la basílica. Havíem quedat per dinar a Cal Pastoret per parlar d'un nou projecte i tirar-lo endavant. I tot d'una, corprès per la immensitat d'aigua que queia del cel i a aixopluc dins el seu cotxe, camí de Vila-sacra, em va comentar aquest alliçonador record:

–Quan vaig estar a l'Àfrica, els joves d'un dels pobles que vaig visitar quedaven meravellats en veure caure quatre gotes de pluja, per a ells la poca aigua que els queia del cel era un regal de Déu. Avui aquí, l'aigua ens sobra.

–Manel, Déu n'hi do com plou!

En un primer moment, aquestes paraules van tenir el significat d'una anècdota, però amb el temps es van transformar en lliçó. Mossèn Narcís feia importants les coses simples, transformava tot el que tocava. Va fer viva la parròquia, categoritzà el temple, dinamitzà de manera notable les activitats populars entorn de la basílica i va saber cohesionar amb diplomàtica sagacitat i mesura diversos aspectes de la comunitat.

Per cloure, només m'agradaria dir que he estat afortunat de conviure diverses experiències amb un home culte, treballador, modest i coneixedor del seu entorn. Un home únic. Avui, encara més a prop de Déu. Per conservar-ho en el meu record.