Amic Joan, per als lloretencs, Juanillo i familiarment, Nillo, ja fa uns dies que ens has deixat, que has arribat a la meta del camí de la teva vida. No és que en Miquel s'hagi oblidat de tu, són tants els grans, bons i no tan bons records que hem viscut durant molts anys entre les dues famílies, la teva i la meva, que no trobava com començar ni com acabar. Tampoc sé si tractar-te com un incondicional amic o com un ferm germà. Em sentia trist i bloquejat.

Fa uns quaranta-cinc anys que ens vàrem conèixer. Te'n recordes? Acabaves de ser pare! Per culpa d'una peritonitis provocada per una apendicitis perforada, estaves lluitant entre la vida i la mort. Gràcies a la cirurgia, a les teves fortes ànsies de vida pensant en la Rosa i la teva filla i a l'equip humà de la Clínica l'Aliança de Girona, aconseguírem que et decantares per la vida, la teva llarga i fructuosa vida. Donat d'alta, i com a agraïment, la teva família invità la meva a dinar a casa teva. Trobàrem una família tan del nostre tarannà que en aquesta trobada s'hi encengué un inapagable caliu d'una duradora, sincera i fraternal amistat. Nillo, em vénen a la memòria, entre molts altres episodis conviscuts, les barbacoes del terrat amb tots els vostres convidats, i la cortina d'aigua de Dinamarca, te'n recordes com queia l'aigua a bots i barrals per sortir del cotxe? Per totes les alegries i sofriments compartits, moltes gràcies.

Sempre has sigut un home de pau, de bones paraules, comprensiu, assossegat, conformista, submís a la família, massa pencaire, i dialogant amb tota la gent de Lloret de Mar. Qui no s'ha creuat amb en Juanillo a peu o en cadira de rodes i no ha rebut una familiar salutació amb molt d'afecte i un sincer somriure? Així has despertat sempre, i arreu, l'estima de tothom perquè la teva humil personalitat s'ho ha merescut.

Nillo, tu saps millor que jo que la teva Rosa és una dona d'un caràcter emprenedor, valenta, lluitadora, geniüda i que, amb una exuberant fortalesa i seguretat, ha posat molts de pals a les rodes de la teva malaurada malaltia per millorar la teva salut encara que fos per un curt termini. Gràcies a aquestes qualitats ha pogut tenir cura de tota la teva llarga i incurable malaltia, que ni la cirurgia ni la medicina, amb tot el seu arsenal de medicaments, ni els sentiments de la nostra incondicional companyia, han pogut doblegar. Vull confessar-te, estimat Nillo, que la Rosa, la teva dona, durant aquesta llarga temporada, ha sigut el teu àngel de la guarda terrenal, protegint-te, cuidant-te i emparant-te fins a límits inaccessibles, com diuen les criatures, fins al Cel.

Et prometo, Nillo, que la meva família seguirem al costat de la teva Rosa, per ajudar-la a omplir un xic el profund buit que li has deixat amb la teva absència. Del tot, mai ho aconseguirem, però almenys ho intentarem dedicant-li, com sempre, tota la nostra més sincera estima i mantenint encès i viu el mateix caliu. Rosa, estem amb tu. Rosa, si en Nillo no t'ho pot dir, ja t'ho diré jo: per tot el que has fet pel nostre gran amic, moltes gràcies! Una forta abraçada.

Descansa en pau, inoblidable amic i agregat germà.