No hi ha cap dubte que el recent traspàs d'en Xavier Baig i Ripoll ha afectat profundament molta gent. Amb aquestes línies m'agradaria donar veu a tots aquells que –com jo mateix, com en Luna, en Cuenca, la Lorena, l'Esther, en Salvador, en Rafa, en Jordi, el Moro, la Fina i tants d'altres– vam tenir la sort de passar llargues estones prop d'en Xavier.

En Xavier era una persona treballadora. Els seus companys de can Martí saben que mirava de fer el treball d'una manera acabada, ben feta, parant atenció als detalls i intentant fer content tothom.

En Xavier era un gran amic dels seus amics. S'interessava si et veia tristoi o preocupat. Li agradava de compartir estones d'esport i lleure. Tenia un gran sentit de l' humor i sempre en tenia alguna per dir. Puc dir que al seu costat s'aprenia a ser millor, t'encomanava la seva bonhomia.

En Xavier estimava la seva família. Quan el vaig conèixer encara no tenia la mainada, però quan parlava de la Maite i dels seus projectes se li encenien els ulls i vibrava: era tot un atleta, es va comprar una autocaravana per viatjar, li agradaven molt els ordinadors, els webs... Recordo que quan va tornar del viatge a Austràlia venia entusiasmat explicant el que havia vist... Tenia ganes de viure a fons.

En Xavi se n'ha anat. Però roman viu en el record agraït, entranyable i ara molt entristit dels qui el vam conèixer. Tant de bo que aquest record no se'n vagi mai; és el record d'una molt bona persona.