Hi han moments en la vida que un pensa que, malgrat no haver conegut una persona, per fets puntuals cal dedicar-li unes paraules.

Fa dies que per motius personals estic allunyada del dia a dia de la meva ciutat. Abans-d'ahir al vespre, amb una trucada em van fer saber del traspàs sobtat de l'àvia Mercè. La Montse, una neboda, em donava la notícia. De fet, no la coneixia personalment, però fa uns mesos ella va voler informar-se mitjançant la Montse si podia posar-se en contacte amb mi, i així va ser que em va trucar per telèfon. El motiu? Dir-me que seguia tots els meus escrits del diari i que em felicitava per un que vaig fer temps enrere, La mort d'un fill. Ella em va explicar que havia perdut en un terrible accident la seva filla M. Àngels i el seu gendre en Toni, un fet, com vàrem parlar, inacceptable per a uns pares.

L'àvia Mercè, juntament amb el seu marit, Enric Soy, havien tingut durant molts anys parada de xarcuteria al mercat del Lleó de Girona, després ella i la filla van tenir botiga a Salt. La pèrdua del seu marit feia temps encara la tenia trasbalsada. Pel seu sant la vaig felicitar i va estar molt agraïda.

Ahir es va celebrar la cerimònia religiosa a la parròquia de l'Assumpta de Bescanó. L'àvia Mercè va estar acompanyada d'amics, veïns i personalitats polítiques, però de ben segur que el que la va fer més feliç va ser poder tenir tota la família reunida, la de Figueres i la de Bescanó, ja que darrerament, per la colla que eren, per les festes no els podia tenir plegats, i ahir no n'hi va fallar cap. Segur que va ser feliç. Ha estat una gran mare i una gran àvia. Des de aquestes ratlles m'afegeixo al dol de la família, al del senyor Soy, alcalde de Bescanó, la Montse, la Marta, néts i la resta de família,

Àvia Mercè, gràcies per aquella trucada que va servir per iniciar una amistat encara que fos telefònica. Avui tinc la seguretat que l'esperaran amb els braços oberts els que tant estimava, l'avi Enric, la M. Àngels i en Toni.

Descansi en pau