Fa dies que per motius de salut i trasllat visc aïllada del dia a dia de la meva ciutat. Ahir al migdia el telèfon, acabat d'endollar de nou, va sonar. A l'altra banda, la M. Àngels Masafont; el missatge, trist i colpidor, era que el seu avi havia dit adéu a la vida. Tenia 94 anys.

Parlar del senyor Masafont em podria fer omplir fulls per descriure el gran fotògraf i la gran persona que era, però això ho deixaré per a més endavant, com ja tenia previst fer-ho des que per Sant Jordi va sortir a la llum un excel·lent llibre de fotografies de moments de Girona copsats amb la seva càmera, fruit de la donació d'ell, la seva jove i les nétes, de les més de cent mil imatges del seu fons, que tenia meticulosament ordenat amb tot detall i pulcritud, les primeres imatges del qual ja formen part de la col·lecció Girona Fotògrafs, donats a l'Arxiu Municipal de Girona.

El senyor Masafont i la seva esposa, la Maria, havien tingut un sol fill, en Lluís, a qui malauradament la malaltia de moda es va emportar, poc abans que els pares, en la flor de la joventut. El senyor Masafont havia treballat de dependent a la ferreteria Escatllar. Els caps de setmana la seva afecció per la fotografia el va portar a convertir-se en fotògraf de carrer per copsar aquells moments tan importants de les persones quan som petits, passejant per la Rambla, jugant a la Devesa, al Jardí de la Infància o beneint la palma a la Catedral; després, agafaven l'adreça i et portaven les fotografies a casa.

En el meu primer llibre vaig poder posar fotografies tan importants com les d'en Pere del burro. Estava tan agraït del meu esment de la seva persona que no deixava passar cap data important que no vinguessin amb la Maria a portar-me una fotografia de fets memorables de Girona. La darrera vegada que varen estar a casa els vaig llegir un tros del meu proper llibre, en què parlo d'ells. Hi sortirà una fotografia molt especial per a ells que em donaren amb molta estima.

Avui, a las deu del matí, se celebrarà la cerimònia religiosa a la parròquia de Sant Salvador d'Horta. En Martí ha estat cuidat amb estima per les germanes de Santa Teresa Jornet i la seva família, la Montse (la nora) i les nétes, la M. Àngels, la Montse i la Núria.

Avui els que l'hem conegut i estimat tenim el cor adolorit, però hi ha unes persones que l'estaran esperant amb els braços oberts, la Maria, que tant estimava el seu titus, com li deia ella, i el seu fill, en Lluís. Al final tornaran a estar junts. Jo aquest Nadal trobaré a faltar la fotografia que m'enviava la M. Àngels de vostè amb els besnéts.

Als gironins ens quedarà aquest llegat tan excepcional d'aquesta Girona grisa i negra copsada a peu de carrer.

Descansi en pau.