Pep Manté, que va néixer a Mataró el juliol del 1943, va morir ahir als 66 anys, a causa d'una llarga malaltia.

Manté va dedicar gran part de la seva vida a projectes socials, va llicenciar-se en dret laboral i va decidir defensar qualsevol persona sense tenir en compte la seva procedència, classe social o condició. La seva vida professional va començar amb l'exercici lliure de l'advocacia i el treball voluntari en la creació de cooperatives culturals, escolars, consum, crèdit i habitatge. A finals de la dècada dels 60 va treballar en un bufet col·lectiu de Barcelona i Mataró, que es dedicava a la defensa dels treballadors, dels sindicats clandestins i de presos polítics antifranquistes. En aquest moment va fer-se membre del Col·legi d'Advocats de Mataró, Barcelona i Madrid. El 1970 va formar part d'un bufet col·lectiu d'advocats laboralistes que el 1980 va constituir la cooperativa Col·lectiu Ronda, amb despatxos a Barcelona, Mataró, Mollet, Rubí i Cerdanyola.

Manté es va comprometre amb la defensa dels drets dels immigrants que arriben d'Àfrica i d'Amèrica del Sud. El 1982, amb el jutge Rafael Gimeno i la col·laboració d'Unió de Pagesos, van engegar a Mataró el primer procés de regularització de treballadors subsaharians per aconseguir el permís de residència i la millora de les seves condicions laborals. Entre d'altres, va donar diverses conferències i seminaris a la Universitat Pompeu Fabra sobre la llei d'estrangeria.

Manté i el Col·lectiu van defensar els primers insubmisos, la lluita de la Unió de Cooperadors per recuperar el seu patrimoni (expropiat per la Guerra Civil) i va ajudar a les associacions dedicades a la recuperació de la tradició festiva popular.

Pep Manté va ser un dels fundadors i impulsors de la Banda Musical del Maresme, de la qual va ser president.

Manté estava casat amb Maria Majó Clavell, professora, i tenia tres fills i cinc néts. L'acte de comiat se celebrarà avui, a 2/4 de 5 de la tarda, a la casa pairal de Can Fulló, a Òrrius.