Recordant en Josep Roca Vigas, en Pitu
Amic i exveí del Barri Vell de Girona
Divendres al vespre, a través de Mémora, em vaig assabentar del traspàs d'en Pitu, el sobrenom que tots li dèiem i pel qual era conegut el noi petit de ca l'Ametller, la ja desapareguda botiga de roba de nadons del carrer de l'Argenteria de Girona. Això vol dir coneguts de petits, de tota la vida, i si hi afegeixo que es va casar amb una amiga meva del col·legi, la Dolors Ibern, ja sobren les paraules.
Podria dir que, encara que en Pitu era un xic més gran, els tres érem de la mateixa generació. Encara que no vaig poder gaudir mai d'ésser amiga d'un grup en concret de jovent d'aquella època, vaig tenir el privilegi d'ésser amiga de tots, ja que abans de sortir les discoteques poca cosa hi havia a Girona: la Granja, l'Arcada i algun establiment més eren llocs obligats del jovent, abans que sortissin els locals Can Pere dels Alls, Don Carlo i Cent Peus, entre d'altres.
La Dolors i en Pitu primer venien de joves; després es van casar i van tenir els fills bessons. Un degoteig d'amistat d'aquelles que camines conjuntament al llarg de la vida, i en tenir la família d'en Pitu la botiga tan a prop nostre, ens coneixíem molt. Primer amb els fills petits i més tard amb els fills grans es van convertir en clients dels caps de setmana i allà, quasi al final de la barra, ens passaven els dissabtes parlant de Girona i la seva gent. En Pitu mai perdia el seu optimisme ni les ganes de fer bromes.
En Pitu havia treballat a Tresoreria i es va posar, fa molts d'anys, de gestor administratiu. Era una persona seriosa i compromesa amb la seva feina i les seves amistats.
Sí que és cert que, amb el tancament de la granja, hi vaig perdre el contacte, tot i que sempre que he tingut ocasió he preguntat per ells.
Dissabte es va celebrar la cerimònia religiosa de comiat a la sala del Tanatori de Girona.
Pitu, a reveure. Descansa en pau.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.