Estimada Carme...

Així començava la carta que havia fet dimarts per enviar a l'entranyable amiga Carme Mulleras i Sitjà quan a les 9 del vespre, moment d'imprimir-la, truca el telèfon i una veu mig trencada diu: “Sóc la Marta, la filla de la Carme. La mare ens ha deixat aquest matí.” No tinc paraules per descriure-us el xoc emocional que vaig tenir. Li havia preparat la carta, uns escapularis i un petit detall per la seva tauleta que algú, en nom nostre, li portaria. Ja tot era en va, però el que més m'ha sabut greu és no haver-li pogut dir adéu i gràcies.

Fa un any, la Carme va perdre el seu estimat marit, l'Emili Marqués, desprès de tenir la malaltia d'Alzheimer. Ella en va ser el seu àngel cuidador, i dic àngel perquè penso que és el que era la Carme; era d'una bondat mai més ben dit angelical. Quan parlava amb ella em penso que em trobava millor. Fa un parell de mesos va perdre el seu estimat germà Joan, una persona amb una discapacitat i ella sempre l'havia cuidat fins que se'n va haver de separar per ingressar-lo.

Fa un mes vaig rebre un sobre amb el recordatori d'ell, on hi havia posat l'àngel de la catedral, però no a vol d'ocell sinó a tocar, ja que el repujador de l'escultura va ser en Pere Mulleras, el seu pare, i l'havia retratat dins el taller. En aquest sobre hi anava l'escrit que ella havia fet per la 22a trobada d'exalumnes del col·legi del Cor de Maria, d'on ella va ser sòcia fundadora i secretària des del començament, i cada any ens honorava amb un entranyable escrit. De fet, els sobres de la Carme sempre els esperava amb il·lusió a les dates puntuals: el meu sant, el d'en Raimon –que mai li ha fallat– i el Nadal. La resta de l'any era el telèfon però ara, des de la seva malaltia, que ha estat ingressada i que l'ha portat en un silenci una resignació i serenor envejables, era més difícil poder contactar amb ella. Em serà difícil veure que no m'arriba cap carta seva; ahir, la primera.

Desprès d'unes breus pinzellades sobre la Carme, li adreçaré unes paraules.

Estimada Carme, tinc tantes coses per dir-li que necessitaria molt d'espai i és el que no tinc. Primerament, gràcies per ser fan meva. Vostè sempre em deia que tenia una carpeta amb el meu nom i retallava tots els meus escrits per guardar-los. Gràcies per estimar tant Girona. Així ho demostra la quantitat de petis contes que escrivia, i ens honorava posant-los ens els seus enviaments. Gràcies per escriure'ns sempre amb la seva bonica lletra anglesa. Gràcies per estimar tant el seu col·legi i el meu, el Cor de Maria, situat al marge esquerre de la catedral de Girona. Gràcies pels seus dibuixos, per Nadal, de diferents indrets de la nostra ciutat, pintats amb tan d'amor. Gràcies per haver entrat a la meva vida en sortir el meu primer llibre i dir-me que coneixia la meva àvia, la meva tia Teresa, la llevadora Carme Mora i tota la família, perquè vostè també vivia al carrer Nou, de jove. Gràcies per fer amistat amb la Pepita Sureda, amb qui va compartir taula a la trobada del Cor de Maria. Gràcies per tants escrits que tinc fets de vostè, sobretot idolatrant aquesta Girona i que guardo amb tanta cura; com per exemple, el sobre fet de ganxet amb una targeta que diu:

“Perquè estimant tant la nostra ciutat, acompanyada per el teu germà, has enaltit tots els gironins. Gràcies.”

Carme, és el regal que em va portar el dia que es va tancar la Granja Mora, i així, tantes i tantes coses, però sobretot les paraules que tinc escrites sobres la meva persona i la meva ciutat sempre tan justes i serenes. Carme, no pararia de donar-li gràcies.

Carme, avui a les cinc de la tarda, per tota la gent que l'estima a part dels seus fills, la Marta, en Xavier, néts i també la resta de la família, se celebrarà una missa a la Parròquia de la Mare de Déu del Carme, on ahir es va celebrar el nostre sant i en un raconet hi haurà les flors que tenia preparades per a vostè. Carme, espero que el dia que ens hàgim de retrobar em digui si és la Verge del Carme la que l'ha cridat a les portes del seu sant. Sé que vostè no hi serà, perquè ha donat el seu cos a la ciència, un gest molt bonic per part seva que encara enalteix més la seva persona.

De ben segur que la seva ànima ja s'haurà retrobat amb el seu marit, el seu germà i tants gironins i gironines que l'havien coneguda i que l'hauran vingut a esperar.

Carme, en Raimon i jo no la oblidarem mai.

Descansi en Pau.

(*) filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora