Un amic ‘pas comme les autres'

Ahir la trista notícia corregué com un llamp per tot Olot: havia mort Xavier Carbonell, pintor conegudíssim a la ciutat i molt més enllà. Per l'amistat que m'unia a ell i la que m'uneix a la Rosa Serra, penso que he de donar un petit testimoni públic de l'estimació i la vàlua d'en Xavier. Oimés tenint en compte que fa poques setmanes encara vaig anar amb ells a Mallorca, per presentar-li l'últim llibre sobre la seva pintura i els seus viatges arreu del món a la recerca de temes. Un llibre, per cert, que una generositat excepcional li feia regalar a tothom qui assistia a la presentació, sense excepcions. Ho havia fet a Olot, ho va fer a Nova York i també a Mallorca.

De Londres a Singapur, de París a Roma, de Buenos Aires a Los Angeles, de Pequín a Estocolm i sobretot a Nova York, l'home va córrer pràcticament per tot el món amb l'ull amatent i la tela blanca disposada a copsar allò que li cridava l'atenció. Per causa del llibre, m'ho va arribar a explicar tot o quasi tot, recreant-se amb goig en els detalls, en les descobertes, en les situacions especials, en les minúcies de cada viatge. I l'última exposició va ser a Venècia, una altra de les seves ciutats magnètiques, a la galeria Forte Mezzacapo, del 19 de juny al 18 de juliol passats, que havia titulat (in)visibilia.

Avui li hem de dir adéu. A tots els que el coneixíem, el tractàvem i l'estimàvem, se'ns ha obert un buit dins l'ànima que només el seu record inesborrable omplirà a mitges.