Miquel Rigau i Soler
Amic i confrare
Hi ha dies que no es pot cantar victòria de com ha acabat el dia. Dimarts a la nit vaig entrar un moment a Mémora. Vaig llegir un nom. Fent una trucada se'm va confirmar la notícia: en Miquel Rigau i Soler ens havia deixat a la flor de la joventut, sols tenia 59 anys.
Vaig entrar en contacte amb en Miquel i la Montse Palahí, la seva dona, fa 25 anys, quan vaig buscar 50 criatures per simbolitzar els 50 anys dels Manaies. Ells tenien dues nenes, la Laura i la Natàlia. A la Montse li vaig deixar una vesta i les de les nenes les hi va fer ella mateixa; la roba la venien a can Llens del carrer Nou. L'altra opció era encarregar-la. Per aquell temps tothom se l'havia de pagar, a diferència d'ara, però la gent es feia de la confraria i se la pagava.
En Miquel estava tan content que va dir que potser també hi vindria. Jo tenia una vesta nova que no podia portar i la hi vaig regalar. Ell no ho volia, però jo li vaig dir que sempre que la portés pensés en mi i ja estaria contenta. Em feia il·lusió que la tingués ell, ja que era una gran persona, i ens va ajudar durant anys a portar el pas. Sembla que en Miquel ens ha deixat força sobtadament, segons m'han dit. Aquest juliol va casar una de les nenes, un últim i preciós regal
i record.
Ahir, a les 6 de la tarda, li varen dir adéu al Tanatori de Girona, on segur que amics i coneguts es varen retrobar per dir adéu a aquesta gran persona i estar al costat de la Montse i les filles en aquest moment tan especial de dir adéu al marit i al pare.
Miquel, sempre et recordarem.
Descansa en pau.
(*) M. Carme Ribas i Mora és la primera dona pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona 1988