Que les trilogies fílmiques no són només cosa de Hollywood ho demostra la saga Millennium, basada en els cèlebres best seller de Stieg Larsson i de la qual avui arriba l'entrega final, La reina al palau dels corrents d'aire. Un capítol que tanca el cicle mostrant la venjança de la hacker Lisbeth Salander contra els homes que li han esguerrat la vida; la trama arrenca amb Salander sent ingressada en un hospital després d'haver estat enterrada amb una bala al cervell. Si la primera part, Els homes que no estimaven les dones, podia funcionar perfectament com a entitat autònoma, l'argument d'aquesta està indissociablement unit al de l'anterior, La noia que somiava un llumí i un bidó de benzina, amb la qual comparteix director, Daniel Alfredson (germà de Tomas Alfredson, autor de l'excel·lent Deixa'm entrar). Una manera de lligar els que gaudissin d'aquella pel·lícula, però també –d'altra banda– un obstacle per als que van pensar que la seva història era caòtica i el seu estil, més propi d'un telefilm senzillet.