Format en el documental social britànic, Paul Greengrass va sacsejar el món del cinema amb Bloody Sunday (Ós d'Or de Berlín del 2002), una transposició a la ficció dels paràmetres realistes del seu cinema de resultats sorprenents: feia sentir l'espectador com si formés part de la multitud desarmada i pacífica contra la qual va disparar l'Exèrcit Britànic a Irlanda del Nord el 1972. Posteriorment ha aplicat el mateix estil a United 93, crònica imaginada del que podria haver passat a l'únic avió dels quatre segrestats l'11-S que no va impactar amb el seu objectiu. Però també ha barrejat ingredients del cinema comercial i ha passat un parell de capes de pintura a la seva narrativa per afrontar projectes com les dues seqüeles de Jason Bourne que ha dirigit, amb Matt Damon de protagonista. És en aquest apartat de la filmografia de Greengrass que cal situar Green Zone: distrito protegido, nova col·laboració amb Damon, en el paper d'un oficial nord-americà que té com a missió buscar a Bagdag les famoses armes de destrucció massiva, durant els primers dies de la invasió. A mesura que avança la seva investigació, comença a qüestionar la missió que li han encomanat, i s'adona que la veritat també és una arma molt perillosa.