La coincidència en les cartelleres de Toy Story 3 i Shrek 4, les darreres entregues –probablement definitives– de dues sagues inaugurades amb dues de les pel·lícules clau del modern cinema d'animació, subratlla amb certa crueltat tant les virtuts de la primera com les deficiències de la segona. Així, mentre que les noves peripècies de l'ogre de Dreamworks es veuen severament llastades pels símptomes d'esgotament que s'han anat accentuant en cada pel·lícula, el film de Pixar que s'ha estrenat aquesta setmana eixampla el ric univers inaugurat amb Toy Story, li dóna una nova profunditat i manté intactes els seus atractius, només que amb una sofisticació estètica encara més gran.

La trama de Toy Story 3 aporta un to crepuscular i melancòlic a la història, des del moment en què el nen Andy –l'amo de les joguines protagonistes– ha de marxar a la universitat –ja té 17 anys– i els nostres herois van a parar a una llar d'infants habitada per una colla de criatures no particularment curoses amb els objectes.

La pel·lícula incorpora nous personatges, com ara un Ken especialment amanerat i hortera –protagonista d'alguns dels moments més hilarants– i el vell Lotso –un ós de peluix amb acumulats sentiments de rancúnia–; fa vibrar amb el seu esperit aventurer; i desemboca en un clímax tan ric en trepidació com en emotivitat.