El clixé dels països nòrdics com a societats avançades i civilitzades està tan estès que encara pot sorprendre una pel·lícula com aquesta, amb una escena inicial duríssima: dos germans adolescents, fills d'una mare alcohòlica, s'han de fer càrrec del seu germà petit, un nadó de poques setmanes; un dia s'emborratxen i el nadó mor per falta d'atenció. Membre destacat del Dogma, que va fer parlar molt als festivals i sales de cinema d'arreu del món durant els anys noranta, Thomas Vinterberg ha renunciat a moltes de les regles d'aquest moviment artístic. No ha renunciat, però, al seu interès per retratar de manera realista la societat actual. Després d'aquest pròleg esfereïdor, el cineasta ens acosta al personatge del germà gran vint anys després. Acaba de sortir de la presó i viu amb remordiments de consciència pel que va passar, però encara té forces per cuidar els seus amics i el seu germà, que té un fill i és addicte a l'heroïna. Tràfic de drogues, alcoholisme, prostitució... les constants de la pobresa i marginació d'arreu del món són presents en aquest film, que tot i així parla de segones oportunitats, de la possibilitat de redimir-se, malgrat tot i tots, i donar als fills un futur millor.