Protagonista de La teta asustada, pel·lícula de Claudia Llosa que va guanyar l'Ós d'Or de Berlín i va estar nominada a l'Oscar, Magaly Solier té un estil d'interpretació contingut, hieràtic, que encaixa perfectament amb Marcela, el personatge central d'aquesta història: una dona immigrada, sense feina, embarassada, amb una parella amb qui no passa un bon moment... Desesperada per la situació, accepta cuidar un home malalt (interpretat per Celso Bugallo) a qui la seva família deixa a casa durant setmanes sense fer-li ni una sola visita. Però un fet inesperat fa que la situació de Marcela esdevingui encara més precària. Catorze anys després del seu debut com a director, amb Familia, Fernando León de Aranoa continua interessat per les persones més oblidades de la societat. Ha aplicat el seu estil realista, tenyit alhora de denúncia social i d'esperança, als fills de famílies desestructurades (Barrio, 1996), als aturats (Los lunes al sol, 2002), a les prostitutes (Princesas, 2005) i als arquetips que apareixen a Amador: la immigrant de treball precari i el vell sol i malalt. El cineasta ha perdut, però, la força i la intensitat dramàtica dels seus primers treballs: Amador transita per territoris massa coneguts, malgrat l'explícita intenció de fer un tomb inesperat a la història.