Autor de pel·lícules tan personals com Speaking Parts, El liquidador, Calendar i Exotica, el canadenc d'origen armeni Atom Egoyan ha anat suavitzant progressivament la radicalitat narrativa de la seva filmografia, en films –en alguns casos excel·lents– com El dolç porvenir, Ararat o El viatge de Felicia.

Amb un notable retard s'estrena Chloe, la pel·lícula que va inaugurar el Festival de Sant Sebastià de l'any passat, i que és potser la seva pel·lícula més assequible per al gran públic; de fet, es tracta d'un melodrama d'intriga que ha estat comparat amb els thrillers eròtics dels anys vuitanta a l'estil d'Instint bàsic.

Un dels grans al·licients de Chloe és un repartiment en què Julianne Moore, Liam Neeson i Amanda Seyfried (la filla de Mamma mia!) són els tres vèrtexs d'un turbulent triangle sexual: una prestigiosa ginecòloga amb una monòtona vida conjugal comença a tenir sospites que el seu marit l'enganya; després de conèixer casualment una jove prostituta, decideix contractar els seus serveis perquè sedueixi el seu marit i posar a prova la seva fidelitat.