Poesia íntima i universal

Després de llargs anys de fer-se esperar, Terrence Malick ha reaparegut aquest any al Festival de Canes amb una pel·lícula ambiciosa i visualment espectacular. Portant a la màxima expressió el lema que cal partir d'allò particular per arribar a allò universal, Malick centra la seva mirada sensible i profunda en una família del mig oest nord-americà dels anys cinquanta (vista sobretot a través d'un dels fills), per anar bastint una mena de retrat impressionista que s'alterna amb espectaculars imatges de la natura i de l'univers. Brad Pitt interpreta l'estricte pare d'aquesta família, incapaç d'evitar que les seves frustracions laborals i socials afectin la relació amb el nen protagonista. Sean Penn interpreta el mateix noi quan ja és gran, convertit en un arquitecte d'èxit, però també en una ànima perduda a la recerca de respostes sobre el sentit de la vida i l'univers.

Amb no pocs elements en comú amb 2001, una odissea en l'espai, Terrence Malick també busca respostes al sentit de l'univers a través de bellíssimes i impressionants imatges. Però és en les distàncies curtes, en els personatges magistralment dibuixats i en el retrat que fa de la innocència, la felicitat i les pors de la infantesa, on brilla més aquesta pel·lícula guardonada amb la Palma d'Or de Canes.