La profunda crisi econòmica que afecta el món des del 2008 ha estat ja objecte de diversos acostaments des de perspectives i gèneres diferents: des de la ficció de gran pressupost (Oliver Stone a Wall Street: el dinero nunca duerme; Up in the air, protagonitzada per George Clooney...) fins als documentals com Inside job (guanyador de l'Oscar) o Capitalismo: una historia de amor, el darrer treball de Michael Moore.

N'hi ha uns quants més, de films sobre aquesta crisi, i el tema podria semblar esgotat. Però Margin call es revela com a una nova i interessant aportació al tema. Basada en fets reals, però sense citar noms, relata com es viuen les 24 hores prèvies a la crisi en la gran empresa financera que la fa esclatar (podria haver estat qualsevol altra, era inevitable).

Tot i parlar de números, d'actius financers, de subprimes i de molts conceptes difícils d'entendre per al gran públic, la pel·lícula de debut de J.C. Chandor deixa hàbilment les qüestions tècniques en segon pla i se centra en els dilemes morals i financers d'un grup de persones que poden guanyar molt diners a canvi d'enfonsar el planeta en la crisi. El millor de la pel·lícula, a part d'un guió intens i brillant signat pel mateix Chandor, és un repartiment d'altíssim nivell i en estat de gràcia: Kevin Spacey, Jeremy Irons, Paul Bettany, Stanley Tucci, Zachary Quinto, Demi Moore...