Des que The artist es va presentar al passat Festival de Canes, cada vegada sembla més a prop la possibilitat que una pel·lícula muda triomfi als Oscar. Així ho augura la llista de premis que s'ha endut: millor actor (Jean Dujardin) al certamen francès, millor film segons la crítica de Nova York, premi del públic de Sant Sebastià... Darrere aquest projecte aparentment quimèric, que va néixer quan el fenomen d'Avatar desfermava la febre del 3D, hi ha la voluntat del cineasta francès Michel Hazanivicius. “Els grans directors mítics que més admiro provenen del cinema mut: Hitchcock, Lang, Ford, Lubitsch, Murnau...”, afirma Hazanivicius, director de pel·lícules com OSS 117: El Cairo, nido de espías i la seva seqüela. L'atreia aquesta forma tan especial d'explicar històries, un cinema emocional, sensorial, que es basa sobretot en la imatge, i va idear un argument que encaixa perfectament amb aquesta narrativa: una història d'amor senzilla, pura, entre una estrella del cinema mut en decadència i una nova estrella del cinema sonor. La ingenuïtat de la història evoca la innocència del primer amor i estableix un paral·lelisme perfecte amb el cinema, que ha evolucionat des de l'adolescència dels films muts al cinisme i la superficialitat del cinema actual.