Itzíar Bollaín va viatjar a Amèrica Llatina i va aconseguir un bon grapat de nominacions als Goya amb También la lluvia. Amb Katmandú, un espejo en el cielo ha emprès un viatge encara més llunyà (almenys des del punt de vista cultural i lingüístic) per seguir les passes d'una mestra catalana que viatja al Nepal i funda una escola per a nens desfavorits. Una història amb molts elements en comú amb la de Vicky Sherpa, de qui s'havia parlat molt en l'inici d'aquest projecte, però ara Bollaín sembla desmarcar-se'n i n'evita qualsevol referència.

Quan Itzíar Bollaín va irrompre com a directora amb Hola, ¿estás sola? (1995), el cinema socialment compromès pràcticament era inexistent al panorama del cinema espanyol. Ella ha mantingut el to reivindicatiu al llarg de la seva carrera, i ha ajudat a normalitzar-lo. No és estrany que Paul Laverty, el guionista habitual de Ken Loach –director de cinema social per excel·lència–, escrivís el guió de También la lluvia i hagi col·laborat en el d'aquest nou film.