–A què atribueix la proliferació de ràdios il·legals?

–«No es tracta d'un fenomen nou, però és cert que els últims cinc anys s'han multiplicat molt les adreçades a les comunitats de nouvinguts i les religioses. Nosaltres no tenim vocació de controlar continguts sinó de gestionar un bé que és de tots i garantir els drets dels que tenen llicència.»

–I què fa el govern per garantir aquests drets?

–«El que ens permet la llei. En la via administrativa, quan es constata que hi ha una emissora il·legal es requereix el cessament immediat. Aquí comença un rosari d'al·legacions fins a esgotar aquesta via i iniciar la judicial. Els recursos acaben en una sentència que en la majoria dels casos tarda dos anys. Paral·lelament es du a terme el procés sancionador.»

–Però no sembla que el procés serveixi per frenar les emissores pirates.

–«Amb la resolució ferma podem entrar al domicili i clausurar l'emissora, però és molt frustrant perquè la freqüència que queda lliure és ocupada per algú altre o pels mateixos. Els infractors saben que passaran dos anys en processos, i encara que els tanquin continuen. Tampoc no els preocupen les sancions, perquè no paguen, ja que els titulars no tenen patrimoni.»

–O sigui que la normativa no és útil.

–« És poc útil contra aquells que estan obstinats a ser il·legals, però no és ineficaç. El que passa és que és molt garantista, i se n'aprofiten. És més fàcil fer trampa que fer complir la llei.»

–Quina solució proposa?

–«Hem demanat a l'Estat que permeti a la Generalitat ocupar les freqüències lliures i inutilitzar-les mitjançant un senyal, perquè així no les pugui ocupar ningú sense llicència. Això solucionaria un percentatge molt elevat del problema i endreçaria el dial.»

–La regulació de les emissores sense ànim de lucre segueix la mateixa línia?

–«La llei ja diu que s'ha de reservar un espai per a aquestes emissores, que ara no tenen llicència. I ara s'haurà de concretar què és una entitat sense ànim de lucre, quin pot ser l'àmbit d'emissió i el patrocini i el finançament que poden tenir.»

El Departament de Cultura i de Mitjans de Comunicació va atorgar l'any passat a les ràdios privades 1.751.362 euros en ajuts, una xifra inferior a la del 2007, en què els va atorgar 1.941.353 euros. Les ràdios privades reben ajuts des del 2005, quan es va decidir estendre al sector radiofònic –i a la tele i als mitjans digitals– els ajuts per al foment del català que eren exclusius de la premsa. Hi ha uns ajuts a l'explotació que es calculen automàticament en relació amb les hores d'emissió en català, i també ajuts per a projectes per millorar l'activitat. Els ajuts a projectes van ser d'1.215.000 euros i per emetre en català, 536.362.

«No és just perseguir tothom i carregar-se emissores d'àmbit cultural i que presten serveis socials.» D'aquesta manera el director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya, Josep Maria Martí, es refereix a la regulació del que anomena falses emissores del tercer sector, que són les que admeten publicitat i les que han augmentat més els últims anys. Martí creu que qualsevol pas per millorar la llei ha de requerir una regulació ràpida d'aquest tercer sector perquè ara hi ha «barra lliure». A parer seu, la pirateria radiofònica fa més mal que la crisi perquè les empreses legals competeixen en inferioritat de condicions.

El control sobre les ràdios –i sobre les televisions– que operen sense llicència correspon directament a la Generalitat, a través de la secretaria de Mitjans de Comunicació del Departament de Cultura i Mitjans Audiovisuals, mentre que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya té les competències sobre les emissores totalment legals. La il·legalitat de les emissores és considerada una falta molt greu, i es pot sancionar amb una multa de 60.000 euros a un milió. S'han imposat una vintena de sancions, però el mateix secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, reconeix que és pràcticament impossible que es puguin arribar a cobrar, ja que en la majoria dels casos les empreses que obren emissores de manera il·legal no tenen patrimoni o fan servir societats pantalla: «És molt frustrant però comprensible que els il·legals facin tots els possibles per esquivar la llei.» En el cas del CAC, que presideix Ramon Font –a la foto–, té competències sobre les ràdios d'àmbit nacional i local arran de l'entrada en vigor de la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya de 2005, que en l'article 115 diu que entre les funcions que té hi ha atorgar les llicències, garantir el compliment de les obligacions i exercir la potestat d'inspecció, control i sanció. La capacitat sancionadora li correspon juntament amb la Generalitat, i la llei estableix infraccions molt greus, greus i lleus. És molt greu «la prestació de serveis de comunicació audiovisual en els termes establerts en aquesta llei sense disposar de la llicència corresponent o sense haver dut a terme la comunicació prèvia preceptiva».

«La normativa és clara. Tothom que accedeix a les ones ha de tenir la concessió administrativa pertinent i qui no té llicència és il·legal.» El secretari general de l'Associació Catalana de Ràdio, Francesc Robert, es mostra contundent sobre les ràdios pirates. Com igual de contundents es van manifestar contra aquest fenomen fa un mes els representants de totes les ràdios i televisions públiques i privades que operen a Catalunya amb llicència. Aquell dia van reclamar a les administracions un canvi normatiu urgent per eliminar les ràdios il·legals «que provoquen interferències als operadors existents, vulneren totes les normes sobre continguts i facturen publicitat il·lícitament». Francesc Robert explica que mentre que les ràdios legals estan sotmeses a una regulació molt estricta, les pirates vulneren totes les normes quant a continguts en català, telecomunicacions, urbanisme i medi ambient. I reitera que el problema és que és fàcil incomplir la norma, i per això se'n reclama una de clara, senzilla i eficient: «Hi ha una perversió del model amb ràdios presumptament culturals que lloguen la freqüència a una ràdio comercial. També s'actua a través de societats instrumentals per esquivar les sancions, ja que no se sap a qui notificar-les. Estirant el fil no arriben enlloc. Sabem que quan la Generalitat tanca una emissora il·legal se n'obre una altra, i no saps a qui sancionar.» Davant tot plegat el sector reclama que s'aprofiti el tràmit de la llei general de comunicació audiovisual a Madrid per incorporar-hi una norma «simple i complible» per posar fi a aquesta situació.

La inversió publicitària a la ràdio, a Catalunya, va ser de 71,1 milions d'euros l'any passat, un 5,6% menys que el 2007. Es tracta del primer descens en publicitat després d'anys de creixement, un fet que s'atribueix a la crisi econòmica i al fre del consum que l'acompanya. Per aquest 2009 el panorama empitjora ja que durant els primers mesos de l'any la inversió publicitària va registrar la caiguda més forta dels últims deu anys. Precisament la competència deslleial a l'hora de captar publicitat que fan les emissores pirata juntament amb les interferències, són unes de les queixes principals de les ràdios amb llicència.

Demà farà just un any que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va adjudicar 83 concessions de ràdio d'FM, en el primer procediment d'aquest tipus tant a Catalunya com a l'Estat espanyol gestionat per un organisme independent. L'adjudicació es va fer mitjançant un concurs públic, durant el qual es van analitzar 1.279 peticions, corresponents a 73 licitadors. Dues de cada tres concessions van anar a parar a les mateixes empreses que les explotaven de manera provisional des del 2002. Un nombre considerable van ser per als grups Godó i Flaix. La SER en va perdre sis.