«Ens diuen ràdios pirates, però només som alegals i el més professionals possible. No fem res de dolent ni molestem ningú.» Així ho veu Leonardo Enrique Ibarra, el fundador i responsable, junt amb el seu germà Pablo Marcelo, d'América FM, una ràdio llatina amb seu a Salt. Va començar a emetre el juny del 2007 i el seu objectiu és convertir-se en una emissora ciutadana que enllaci les cultures llatinoamericana, espanyola i catalana. Ibarra portava el cuc per la ràdio des del seu país d'origen, l'Uruguai, on va treballar en una emissora, i no el va abandonar quan es va instal·lar a Salt, on ja fa deu anys que hi és. Aquí va veure la necessitat de crear una emissora en què els llatinoamericans trobessin la seva música i un espai on manifestar les seves opinions. I aquest va ser el naixement del projecte d'América FM, que tira endavant gràcies a la col·laboració desinteressada d'una quinzena de persones.

Ibarra insisteix –i això mateix es pot llegir a la plana web de l'emissora– que volen esdevenir una ràdio per a la integració social. I és precisament en aquesta línia que explica l'acord que es va assolir amb el Consorci de Normalització Lingüística per emetre cursos de català adreçats principalment a dones que tenen la ràdio com gairebé l'únic contacte exterior. També ha emès campanyes de conscienciació de la direcció general de Trànsit.

América FM es defineix com una emissora ciutadana i no comercial, tot i que emet publicitat. Aquesta competència és el que critiquen les emissores amb llicència, però Ibarra es justifica: «Sense ajuts, hem de treure diners d'algun lloc.» També assegura que es compleixen les normes tècniques per no interferir en altres emissores. Admet, però, que no han demanat la llicència: «Ho vam mirar, però vam veure que era molt difícil pels requisits.» Malgrat això, diu que el requisit d'emetre un determinat percentatge de programació en català no seria cap problema. Tot i que puntualitza que tampoc no voldria perdre la identitat d'una emissora llatina.

Ràdio 90, que emetia des de Batet, a la Garrotxa, és un altre exemple d'emissora del tercer sector, una ràdio que es defineix lliure i cultural i que s'ha pres un temps de reflexió després de gairebé 20 anys en antena. El mes de setembre va deixar d'emetre, mentre els seus col·laboradors es plantegen quin ha de ser el model futur d'una ràdio sense afany de lucre i que funcionava mitjançant la col·laboració voluntària d'una trentena de persones i de les quotes que pagaven. El projecte va començar el 1990 a Olot a partir de la iniciativa d'un grup de persones insatisfetes amb el que els oferia el dial radiofònic. Així que amb el lema «Ràdio 90 lliure i cultural, la ràdio resistència de la Garrotxa» ha intentat fer el que el seu últim director, Xevi Baca, anomena una ràdio alternativa. Assegura que era una ràdio lliure, ja que no estava lligada a cap color polític ni a interessos comercials, perquè no tenia publicitat. I en l'aspecte cultural ha intentat potenciar temes que no resulten rendibles a les emissores comercials, com ara alguns programes sobre llibres o un informatiu només sobre temes culturals. I ara s'ha decidit parar abans que baixar la qualitat: «Si ho vols fer bé hi has de dedicar moltes hores i cada vegada costa més trobar gent que hi vulgui dedicar temps d'una manera altruista.» Aquesta no serà la primera vegada que Ràdio 90 deixa d'emetre, ja que fa uns anys ho va fer després d'una multa de 10 milions de les antigues pessetes. Com que no es podia pagar, es va tancar, però les emissions es van reprendre després que la Generalitat imposés restriccions que, de fet, ja es complien, com ara no tenir publicitat, limitar la potència i no fer negoci amb l'emissora. Això sí, va continuar emetent sense llicència.