Tot i la crisi, heu tret la quarta revista al carrer, Alberes. Un bon any, aquest 2009?
–«Sembla que anem contra corrent, perquè amb la crisi la gent tendeix a replegar-se. Però nosaltres ja teníem previst, vinculats a convenis, desenvolupar els projectes Les Garrotxes que vam iniciar el 2008, i Alberes. Fa set anys que vam començar amb Gavarres i estem en un procés de creixement constant i, per tant, econòmicament sempre anem justos, creixent a poc a poc però de manera sòlida.»
–Gavarres és la que va millor?
–«Sí. L'hem consolidat amb 4.000 exemplars de difusió i unes vendes de 3.600 exemplars. Això ens permet entrar en altres projectes i de mica en mica anar-los consolidant. Per exemple, en el cas de la revista Cadí-Pedraforca, que és la segona que vam editar, en venem cap a 3.000 exemplars.»
–Les Garrotxes i Alberes, els productes més nous, s'estan venent bé?
–«El procés de consolidació és lent. Cadí-Pedraforca s'ha consolidat en tres anys, i tots els col·laboradors són d'allà. Hi hem traslladat el que fèiem a Gavarres, i això no és fàcil, però cada vegada venem més. Amb Les Garrotxes estem en aquest procés, que és de mica en mica anar fent taca d'oli i que la gent vegi que és una revista propera. El que més ens funciona és el boca-orella, i a mesura que van sortint números la gent ens va coneixent. En tirem 2.500 exemplars, però encara fa poc temps i creiem que calen tres anys per consolidar una revista, tant des d'un punt de vista de penetració com des d'un punt de vista econòmic. Amb Alberes hem començat amb 3.000 exemplars, i, tot i que encara no tenim el retorn del primer número, estic convençut que d'aquí a dos o tres anys arribarem als 3.500 exemplars.»
–El model de revista és el mateix.
–«Tenen una funció clara, que és la de recuperar la memòria oral, el patrimoni, parlar amb gent anònima que normalment mai és protagonista... Això fa que sigui una revista molt propera, molt arrelada al territori, i fa que acabi reeixint. El que volem és deixar testimoni de la vida que hi ha hagut en aquests espais.»
–L'èxit demostra que a la gent li interessen aquestes històries...
–«La vida d'abans sempre s'agafa des d'un punt de vista molt històric, d'historiador, més d'àmbit universitari. En canvi, des d'un punt de vista periodístic es treballava poc, i el que fem és anar a buscar el testimoni que ens expliqui la seva història. És un periodisme que es va perdent de mica en mica, i que es basa a anar a buscar la font, parlar i transmetre-ho.»
–Com s'adapta aquest model en un moment en què s'està redefinint tant el tipus de periodisme com el suport en què s'ha de servir?
–«El nostre model sembla que vagi endarrere, en un context tan canviant com el periodisme. Intentem recuperar valors que el creixement i el progrés tan ràpid ens han fet perdre de referència, com l'esperit del periodista que sap escriure i enviar missatges, no només transmetre'ls. Crec que a la llarga tots els productes en suport paper hauran de ser d'autor, perquè això dóna un valor afegit, mentre que a internet la firma no té importància.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.