La Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) defensa amb totes les armes que tothom que faci ús de música o espectacles, sigui en la circumstància que sigui, estigui subjecte a pagar drets d'autor, sense excepcions. De fet, la llei, en aquest sentit, els empara. Es fa difícil d'entendre, però, per als qui organitzen actes sense afany de lucre i, fins i tot, benèfics, quan se'ls presenta el delegat de zona de la SGAE a reclamar la quota pertinent pels drets d'autor. Un dels casos més extrems d'aquesta situació es produeix, per exemple, en les llars de gent gran quan se'ls exigeix el pagament de la quota, simplement per disposar de televisor o en els balls que acostumen a organitzar, sovint amb un sol músic o un aparell. La SGAE diu que es limita a defensar els seus associats.
Un impost?, una taxa?, una recaptació? o un dret? Aquestes són les diferents visions de la polèmica entre la SGAE i l'ús de la música, entreteniment o espectacles que han estat creats per algú.
La llei estableix de manera clara que emetre música en un autocar, en un bar, en un casal d'avis, en un aeroport, a la consulta del dentista, al bar de la cantonada, a la sala de televisió d'un casal de la gent gran, als pastorets, a les sardanes, en un esbart dansaire o a través de la línia telefònica, d'un transistor, un televisor, fil musical o un aparell reproductor de CD, o en directe, comporta l'obligació de pagar la quota estipulada pels drets d'autor i que gestiona majoritàriament la SGAE.
Des d'aquest organisme defensen que es tracta d'una mesura justa que sols pretén defensar que l'autor i, per tant, el màxim responsable d'allò de què tothom fa ús, cobri la part que es considera que li correspon.
Tot i així, els casos com el del casal de la gent gran del Ripollès, que va rebre la visita dels exigents cobradors, no es poden generalitzar, i tot depèn del zel de cada delegat de zona, tot i que des de la delegació de la SGAE a Barcelona ho neguin. Això s'evidencia segons el tracte a cada territori. Sí, però, que sembla que darrerament la SGAE esperona els seus delegats perquè pagui tothom, excepte l'Església, ja que no hi ha constància que es cobri pels cants litúrgics o els concerts d'orgue o harmònium.
A la Garrotxa, per exemple, la SGAE només cobra drets d'autor al casal dels avis de Sant Joan les Fonts, a part dels que corresponen a les festes majors. Ho fa des de fa dos anys. A les Planes d'Hostoles, el nou equip de govern va heretar un deute de 2.000 euros pels drets d'autor que la societat li va reclamar pel període 2001-08, que ara ha fet efectiu.
A Castelló d'Empúries, un altre exemple, fonts de l'Ajuntament expliquen que la SGAE cobra des de fa temps per tots els actes musicals que es fan, fins i tot els que són de caràcter benèfic.
A més, apunten que s'han trobat algun cas en què el mateix artista en el contracte demana que no es pagui el cànon a la SGAE pels drets d'autor. És el cas de la companyia de teatre i espectacles musicals Nando Massaneda, que actuarà pròximament al municipi.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.