Canal Plus va estrenar dilluns The Pacific, la sèrie de deu capítols de l'HBO produïda per Tom Hanks i Steven Spielberg i que se la vol comparar inevitablement amb Hermanos de sangre, també de Spielberg i Hanks. Però és diferent. Serà diferent. El primer capítol segueix l'estructura lògica de presentació de personatges i introdueix l'acció. Per l'escenari i per estètica –hi ha moments que Guadalcanal es presenta amb una llum mística, mostrant els soldats com descobridors espanyols en un món nou, tot plegat, menys exuberant i idíl·lic que l'illa de Perdidos–, apunta maneres. L'escena del desembarcament de Normandia a Salvar el soldado Ryan ha esdevingut una icona i té la rèplica en el primer capítol. La guerra, a The Pacific, és sòbria però sobretot èpica. La música fomenta el clima d'heroïcitat, engalana la guerra, contribueix a presentar-la com un deure, com una guerra moral. No és la guerra amfetamínica, crua i crítica, sense complexos de Generation Kill. Iraq no és Guadalcanal. The Pacific és, a part de l'èpica del drama personal enmig una tragèdia global, l'homenatge que la ficció nord-americana dispensa de manera recurrent a la generació lluitadora, la de la Segona Guerra Mundial.