Es demanava confirmar l'assistència. No ho vaig fer, malgrat que era evident que tenir aquests dies la Mònica Terribas a la Casa de Cultura era un esquer potent. Si hagués estat possible, hauria reservat una bona butaca. Fila sis, al mig, com al teatre. Divagacions mentals. El cas és que vaig trobar lloc, al costat d'en Manel Mesquita, just al mig de la fila sis. No podia demanar més.

El CAC, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que festejava el seu desè aniversari, havia organitzat una jornada sobre interactivitat als mitjans audiovisuals. Hi hauria el president del CAC, Ramon Font; la directora de TV3, Mònica Terribas, i el periodista i cineasta Jordi Llompart. Tot plegat, conduït pel company Joan Albert Argerich. Era pràcticament ple. Això de la interactivitat interessava, especialment al jovent. L'ideal somniat per Enzernsberger al seu Elements per a una teoria dels mitjans de comunicació, publicat el 1971 –i mira que ha plogut!–, de convertir el receptor en emissor, encara és una utopia als grans mitjans. Només internet està obrint realment la porta al que ell considera ús emancipador dels mitjans, quan fa possible la creació de programes descentralitzats, que cada receptor esdevingui un transmissor, que es mobilitzin les masses, que existeixi un autèntic diàleg entre els participants, que doni oportunitat d'aprenentatge polític en lloc de despolititzar, que hi hagi una producció col·lectiva i que es tregui de les mans de propietaris o buròcrates el control del mitjà.

De tot això, curiosament, no se'n va parlar, a la Casa de Cultura, tot i que l'Argerich, en la seva presentació, prou que va marcar les línies generals encertades i va citar algunes experiències conegudes d'interactivitat als mitjans. Però, és clar, el president del CAC va parlar de l'aniversari que celebràvem i en Llompart dedicà la seva llarga intervenció a lloar les excel·lències del cinema en tres dimensions, que és el que l'ocupa actualment. La Mònica Terribas no va venir. La seva feina la tenia massa ocupada –cosa ben comprensible, sobretot després de l'enrenou de l'entrevista al president Montilla–. Algú va comentar que potser hauria estat enginyós i adient haver fet intervenir la Mònica a la pantalla que dominava la sala per videoconferència, ni que només fos per disculpar-se. Estàvem tots tan ficats en les noves tecnologies de la comunicació! És clar que això de la tecnologia té els seus inconvenients. A l'hora del col·loqui, com passa sovint, els micròfons fallaven quan no havien de fallar i algun cop funcionaven quan no calia.

El petit aperitiu de la sortida, bé. Vaig ser a temps de picar unes patates rosses, de bossa, i beure un glop de xampany.